Mos trabalhs

Istoria:

Resist?ncia

de Nathan, Quentin, Valentin e Lo?s

• resistance.jpg?

La R?sistencia, designa l'ensem dels moviments e rets clandestins que pendent la Segonda Guerra mondiala an perseguit la lutta contra l'Axe e sos releus collaboratistes sus lo territori franc?s dempu?i l'armistice fins a la Liberacion.

Aquela lucha constita en accion de rensegnaments, sabotatge o operacions militarias contra las tropas d'occupacion e las for?as del regimi de Vichy ;
Lo general de Gaule es lo cap dels franc?s liures.
Los r?sistants menan d'accion comma la salvagarda de josius.
Se la resistencia n'avia pas estat cr?ada lo pa?s auri? sombrat dins la guerra civila.
Dins la Resistenci? pendent la Segonda Guerra mondiala :
Una reaccion nacionala contra l'occupacion estrangi?ra e la lutta per l'independencia nacionalla.
Una lucha politica contra lo nazisme, contra la dictatura, contra lo racisme et la deportacion.
Sus l'ensemble de la R?sistencia fran?esa i aguet 200 000 resistent per la debuta de l'an 1944 e aguet 500 000 personnas implicadas dins la R?sistencia.
En octobre 1941 de Gaulle cr?a lo Bureu Central de Rensegnaments e d'Accion militari? BCRA qu'es specialisat dins las missions de rensegnaments o de sabotatge.
Los communistes cr?an de resau, organisan de sabotatges divers, etc.
De resistants de totes los pa?s venon en francia liura per luchar contra lo nazisme allemand e lo facisme per exemple los espagnols, los italians, los luxemborg?ses, los allemands et austrichians participan a la R?sistencia.
La quasi totalitat dels r?sistants an un pseudonime jos loquel solament sos camarades devon lo coneisser. Los resistants devon tanben aver besonh de falsas identitats s?cretas.
Lo resistant d?u se trapar una planca conneguda pas que par sos amics proches devon tanben cambiar reguli?rament de planca. Devon tanben modificar lor apparencia fisica. Luchan en familla mas la granda part dels resistants disismulan lor activitat a lors familla.
La maja part dels resistants an pas manifestat de gost per la violencia ni per la lucha armada.
Los resistants s'occupan tanben de l'eliminacion dels collaborators.
For?as personnas son arrestadas per un endrech on se reunisan descobert per los allemands.
La consigna per los resistants es d'abatre los traitres remis en libertat.
La preson, la tortura, l'execution o la deporacion son sovent la fin de vida dels resistants.
Abans de partir de Francia, los allemands vidan las presons e massacran per centena los detenguts.
Qualques d'entre unes se donnan la mort per pas subir la tortura. D'autres morisson las armas a las mans. Los que vesson la Liberacion van en allemagna per en finir amb lo IIIe Reich e i morisson.

Bilan

Al printemps 1945, quand lo territori fran??s es completament liberat pod?m esquissar un bilan de las pertas: 8 000 a 20 000 r?sistants tugats al combat, 25 000 ? 30 000 fusillats, mai de 60 000 d?portats dins los camps, dont 27 000 n'en revendron pas.











Educacion Civica:

A de que servisson los medias en Fran?a

En Fran?a los medi?s(radio, jornal, television...), servisson de difusir d'informations de l'actualitat.
Los medi?s son nascuts mai o mens a la debuta del s?gle XX amb lo jornal paper. Servissia d'informar lo monde sus ?o que se passava en politica,...

Nasc?t tanben la radio que servigu?t for?a per la segonda gu?rra mondiala ( "l'appel du G?n?ral De gaulle" lo 18 de Junh de 1940).

Lo medi? lo mai important :

U?i,la proprietat dels medi?s franceses es subretot la television. Es d'informacion visuala ?o que las gens agradan lo mai. Servis pas sonque per la infos, mas tanben pel diversiment coma l'esport. A la radio e a la television ia tanben d'emissions...

D'autres:
-Premsa periodica d'informacion generala
-Premsa quotidiana nacionala
-Estacions radios
-Premsa quotidiana regionala e locala
-Premsa: cultura,diversiment, feminina, periodica economica e financiera.

Lo?s Hammel


Tecnologia:
3?me/Rapport Corrig? Lo?s.doc

---