La leiçon en oc

Leiçon istòria 4ena

L'Euròpa dels Lums

Introduccion:
Sens obligantament s'opausar a las religions, lo movement intellectual dels Lums se caracteriza mai per l'usatge de la rason o del racionalisme. Se difusa en Euròpa en partir de mai d'un centre al sègle XVIII. Los filosòfes ne son los actors màgers: viatjan e lors escrits son legits e comentats pels elèits europèus, subretot gràcia a l'usatge comun de la lenga francesa.

Problematica:
Per que lo movement qu'anima l'Euròpa al sègle XVIII se nomena los Lums?

Dorsièr 1: Voltaire, modèl de filosòfe de l'Euròpa dels Lums
Filh d'un notari parisenc, Voltaire (1694-1778) es un dels filosòfes màgers dels Lums. Dins los salons, a la cort de Versalhas, de Berlin o dins son castèl de Ferney, es en contacte amb los mai grands pensaires e saberuts de son temps. Sas batalhas bèlas son la defensa de la justícia e la defensa de la tolerància religiosa. Sas criticas contra l'òrdre social e la Glèisa li valon d'èsser empreisonat e exiliat mantun còps.

Dorsièr 2: L'Enciclopedia, realizacion màger dels Lums
Prevista coma la revirada d'una enciclopedia anglesa, la Ciclopedia, l'Enciclopedia dirigida per Diderot e d'Alembert deven una aisina de combat màger pels Lums. Finançada per un apèl d'argent, (souscription), recampa dos centenats d'autors alentorn d'una tòca meteissa: presentar a l'Euròpa cultivada del sègle XVIII un tablèu de las coneissenças acquesidas dempuèi la Renaissença. Assòcia esperit filosofic, esperit scientific, tecnic e esperit critic. Lo poder reial passa de la censura a l'aparament. En 1765, los darrièrs volums son publicats.

Leiçon: L'Euròpa dels Lums
A/ Los Lums, un movement intellectual:
Los Lums son un movement intellectual europèu del sègle XVIII. Segon lo filosòfe alemand Kant, los Lums an lo coratge de gausar emplegar la rason sens seguir d'altras autoritats. Creson al progrés, a la sciença (Doc 4) e son un movement de liberacion dels esperits (émancipation): la libertat e l'egalitat davant la lei son afirmadas alara que son denonciats los privilègis, l'injustícia e la tortura, per exemple per Voltaire (dorsièr1). Montesquieu definís l'existéncia de tres poders politics (legislatiu, executiu, judiciari) que l'independéncia garantís la libertat de cadun; Diderot renèga l'autoritat del drech divenc (dorsièr 2) e Rousseau vei dins lo pòble recampat lo vertadièr sobeiran.

Sedusits per l'Anglatèrra, que deven una monarquia parlementària, o pels Estats-Units, los filosòfes rescontran las censuras politicas o religiosas (dorsièr 1 e 2), çò que los obliga a s'exiliar per de temps e a estampar a l'estrangièr. (carta pagina 25).

B/ La difusion de las idèas dels Lums:
Los filosòfes recebon lo sosten d'unes òmes de poder, nòbles o sobeirans. Se rendon dins las corts europèas, pròche de despòtes esclairats (dorsièr 1): los principis dels Lums inspiran una partida de las accions d'aqueles princes (doc 2).

Las òbras dels Lums, coma l'Enciclopedia (dorsièr 2) son legidas en Euròpa tota e inspiran d'artistas coma Mozart dins d'unes de sos operàs.


Al sègle XVIII, los elèits cultivats se tornan trapar dins los meteisses lòcs per comentar la premsa e escambiar idèas (capítol 5). Aital, las lecturas publicas se multiplican dins los salons, las acadèmias , los cafès o los jardins (doc 3); los clubs, recampaments de reflexion inspirats del modèl anglés, aparan una vida intellectuala viva, alara que la francmaçonària forma rets nòus, largament intternacionals.

Aqueles filosòfes e saberuts son totes segurs de faire partir en arrè las tenèbras de l'ignorància e de las cresenças .


Vocabulari:
Dogmatisme
Dogmatisme
Volontat d'impausar d'unes vejaires coma de vertats reveladas.
Rococo
Rococo
Estil del sègle XVIII caracterizat per la profusion dels ornaments.
Tolérance
Tolerància
Fach de tolerar la practica d'altres cultes que la religion oficiala. Al sègle XVIII, mai d'unes edits reials son promulgats (reialme de Prussia, reialme de França).
Censure
Censura
Contraròtle dels tèxtes per una autoritat que decidís se pòdon èsser publicats.
Souscription
Apèl d'argent
Finançament per avança de l'edicion d'un libre pels lectors interessats.
Académie
Acadèmia
Associacion saberuda, lòc de debat e de soscada.
Franc-maçonnnerie
Franc-maçonària
Associacion internacionala d'origina anglesa creada per espandir las idèas dels Lums, e fondada sus l'iniciacion a rites secrets e sus l'entrajuda entre sos sòcis nomenats «fraires».
Monarchie parlementaire
Monarquia parlamentària
Monarquia ont lo rei parteja lo poder amb lo parlament.
Philosophes
Filosòfes
Del grèc «amic de la sapiença». Pensaires que plaçan la rason al còr de lor soscada.

---