Ficha de Rafael


Lo dreit de vote

Lo dreit de vote es l'instrument de la democratia : balha al poble la causida de la persona que devriarà dirigir lo pays. Es vengut progressivament amb la revolucion et la fondacion de la domocratia

  • Avans 1848 i a sonque lo dreit de vote censitari : sonque los que son naut plaça dins la societat et los que podons pagar an lo dreit de votar

-1848 : Dreit de vote masculin solament ; En mai es subretot utilisat per los referendums.

Jos la IIIena republica totes los omes devrians podèr votar MAS los ovriers mobiles per lor trabalh podon pas totjorn s'exprimir ; consequencias : los representants son sovent los "bourgeois" que son trop conservator !

A la fin del XIX en e debuta del XX renforçament de partis politics, notament dels partis de l'esquerra.
Tambe de "sufragettes" en Anglaterra ; en França, las femnas podons pas votas, e i a sonque 3 ministras femnas !
lo dreit de vote de las fenmas arriba sonque en 1944.

Dever e limita del dreit de vote

  • Per votar, i a necessitat de s'inscrire sus las listas electoralas de son lioc de residencia principala, d'aver 18 ans e de ne pas aveire commes d'actes en deffore de la lei

En França, lo dreit de vote es pas obligatori comma dins d'autres païs ( Belgica et Grècia ).

l'abstencion :quand aquela es trop forta ,los élegits son los representants que d'un pitchot nombre.

Lo vote blanc es pas reconnegut et non comptabilisat : aquo favorisa l'abstencion e es une atteinta a la

Démocratia

http://www.vie-publique.fr/

http://democratie.cidem.org/

e tambe una pitchota adjuda de ma tanta, una ex-profesora d'historia/Geo/ E-C
Il n'y a pas de commentaire sur cette page. [Afficher commentaires/formulaire]