1. L'articla défini

  • Singulier Pluriel
masculin Lo buòu. Los buòus.
A l'òme. Als òmes.
féminin La femna. Las femnas.
L'auca. Las aucas.

2. Contraccion amb préposicion

Concernis sonque l'articla masculin.

  • Singular Plural
a (masculin) Al buòu. Als buòus.
A l'òme. Als òmes.
a (féminin) A la femna. A las femnas.
A l'auca. A las aucas.
de Del buòu. Dels buòus.
De l'òme. Dels òmes.
jos Jol buòu. Jols buòus.
Jos l'òme. Jols òmes.
per Pel buòu. Pels buòus.
Per l'òme. Pels òmes.
sus Sul buòu. Suls buòus.
Sus l'òme. Suls òmes.

3. Valor demonstrativa

Daissa los que son poirits. (Laisse ceux qui sont pourris.
Daissa las poiridas. (Laisse les pourries).
Aquel capel es lo de ton paire. Ce chapeau est celui de ton père.
Fa un solelh tal que me morissi de la calor. Il fait un tel soleil que j'en meurs de chaleur.

4. Valor possessiva

Ai perdut lo cotèl. (J'ai perdu mon couteau).
Se despensèt tot l'argent. (Il a dépensé tout son argent).
As amont lo papà que t'espèra. (Tu as là-haut ton père qui t'attend).

5. Supressions

• Davants los noms géografics de pais, de flumes, de montanhas, de vents.

França e Occitania. (La France et l'Occitanie).
Garona creis. (La Garonne est en crue).
Dins Gresinha. (Dans la Grésigne (forêt)).
Las gents de Cevenas. (Les gens des Cévennes).

• Davants los noms de festas e d'obras agricolas.

Pascas van venir. (Pâques va arriver).
Vendémias son bèlas. (les vendanges sont belles).

• Dins las énuméracions, los proverbes, las comparasons.

Far créisser blat e civada. (Faire croître le blé et l'avoine).
Blanc coma neu. (Blanc comme neige).
Val mai rat viu que can crebat. (Mieux vaut rat vivant que chien mort).

• Dins lo grope verbe + substantiu quant lo sens es général e non-déterminat.

Far vent. Faire du vent.
Far mètge. (Être médecin).
Téner còp. (Tenir le coup).

• Dins certainas locucions verbalas o préposicionallas.

Quora un, quora l'autre. (Tantôt l'un, tantôt l'autre).
Cada dos jorns. (Tous les deux jours).
Totas doas. (Toutes les deux).
Dempuèi que monde es monde. (Depuis que le monde est monde).

• Moments de la jornada.

A jorn falit. (À la tombée du jour).
De matin. (Le matin).
De ser. (Le soir).
A solelh colc. (Au coucher du soleil.)

• Mas l'article es retabli se i a déterminacion.

L'Espanha d'uèi. (l'Espagne d'aujourd'hui).
Lo grand Ròse. (Le grand Rhône).
Aprèp las vendémias de l'an passat. (Après les vendanges de l'an dernier).

6. Empecis particulars a l'Occitan

• Per substantivar l'infinitiu.

Lo crompar ensenha lo vendre. (Acheter apprend à vendre).

• Davants los noms propres (surnom, nom de familha, titres...).

Lo sénher Seguin. (Monsieur Seguin).
Lo Jòrdi de Seguin. (Georges Seguin).
Seguin lo vièlh. (Le vieux Seguin).

• Altre cas.

Se crei lo rei. (Il se prend pour le roi).

7. L'article non défini

  • Singular Plural
masculin Un buòu. De buòus.
Un òme. D'òmes.
féminin Una femna. De femnas.
Una auca. D'aucas.

En réalitat, i a pas d'article non défini al plural. Es la préposicion "de" que joga lo rotle d'article.

8. Emplec de "un" al plural

• Quant lo substantiu es un plural per essence o représenta d'objectes qu'anan per pares.

Unas cauças. (Des pantalons).
Unes esclòps. (Des sabots).

• Dins un sens empatica.

Aviá unas mans a far fasti. (Il avait des mains qui vous dégoûtaient).
Fasiá unes uèlhs que m'espantèron. (Il faisait de tels yeux qu'il m'effrayait).

• Sens de "environ" amb los nombres.

Unes dos cent mètres. Environ cent mètres.

• Sens del francess "certains".

D'unes vòlon que siaga atal. (Certains veulent qu'il en soit ainsi).
D'unas volián pas manjar. (Certaines ne voulaient pas manger).

9. L'article partitiu

• I a pas d'article partitiu, es remplaçat per la préposicion "de".

Vòli de pan. (Je veux du pain).
Fa de dèscas. (Il fait des corbeilles).
Balhatz-li d'argent. (Donnez-lui de l'argent).

• Le partituf déterminat utilisa tojorn l'article.

Balha-me del teu pan. (Donne-moi de ton pain).
Pòrta-li de l'aiga qu'as posada. (Porte-lui de l'eau que tu as puisée).
Il n'y a pas de commentaire sur cette page. [Afficher commentaires/formulaire]