La leiçon aquí

La defensa e l'accion internacionala de la França

Introduccion:

Al sègle XXI, la Defensa nacionala deu far cap a un monde mai instable e a menaças novèlas (terrorisme, problematicas energicas, piratariá maritima,etc.). Dins un monde de mai en mai interconnectat, la distincion entre la seguretat interiora e la seguretat exteriora s'escafa. Per respondre a aquelas menaças potencialas, las fòrças armadas francesas son estadas prigondament tornamai definidas dins son organisacion e dins sos objectius. Se lo ròtle de las armadas demòra la preservacion de l'integritat del territòri nacional, uèi la Defensa es considerada dins una dimension globala.

Problematica:

Quines son los enjòcs novèls de la Defensa?

I/ Leiçon.

A. De menaças novèlas a l'escala internacionala:

Las evolucions recentas del contèxt mondial (capítol 10) modifican lo sens de las missions de la Defensa nacionala. Los limits entre seguretat interiora e exteriora, entre missions civilas e militaras s'estompan. Los actors internacionals son pas mai sonque los Estats: son tanben las organizacions, e mai d'individús.

• Se la menaça d'un conflicte amb d'altras nacions sembla s'alonhar, la risca d'una ataca terrorista es mai importanta. La piratariá, los trafecs, la proliferacion d'armas, las atacas informaticas son tant de menaças mondializadas.

B. De la Defensa nacionala a la Defensa globala

L'organizacion de la Defensa es democratica. Lo president es lo cap de las armadas e lo govèrn es cargat de l'aplicacion de las leis de programacion militara votadas pel Parlament. Dempuèi 2013 lo Libre blanc arrèsta d'estrategias novèlas, que se tornan discutir totes los quatre ans pels parlamentaris.
Lo primièr ròtle de la Defensa demòra la proteccion del territòri nacional, dels interesses e dels ressortissants franceses. L'armada assegura tanben missions de seguretat civila en cas de catastròfas naturalas o tecnologicas.
Fàcia a menaças novèlas, la França possedís una armada de mestièr compausada de professionals. Per aparar los interèsses nacionals, interven sus la scèna internacionala e participa a una defensa globala. Participa aital a la Politica europèu de seguretat e de defensa (PESD) e al comandament militar de l'Organizacion del tractat de l'Atlantic nòrd (OTAN) dempuèi 2009. Es tanben sòci del Conselh de seguretat de l'ONU e participa activament a las operacions de manten de la patz (doc3) coma a de missions umanitàrias.

C. Los ciutadans e la Defensa

La lei del 29 d'octòbre de 1997 a suspendut la conscripcion obligatòria, que se pòt tornar metre quin que siá lo moment. Per fin de manténer la conscripcion es remplaçada per un percos de ciutadenetat en tres estapas (estudi de cas 2):
- l'ensenhament de la Defensa
- lo recensament dins los 3 meses que seguisson los 16 ans en comuna.
- la jornada Defensa e Ciutadenetat (JDC), dins lo temps d'aquela los ciutadans son informats sul ròtle e lo marchament de la Defensa. Es un dels devers del ciutadan, dubrissent lo drech a se presenar als examents. Cada ciutadan se pòt engatjar tanben personalament dins la Defensa en rejónher las fòrças armadas.

II/ Presentacion dorsièrs:

A/ Dorsièr 1: las novèlas missions de la Defensa (p:438)

Per far front al contèxt novèl europèu e mondial, l'Estat a publicat un Libre blanc sus la Defensa e la Seguretat nacionala, que mòstra un estat dels luòcs dels enjòcs internacionals e arrèsta las prioritats e los objectius de la defensa. Lo Libre blanc met en abans lo caractèr global de la proteccion del territòri nacional e definís cinc missions: conéisser e anticpar, prevenir, dissuadir, aparar, intervenir. Aquelas foncions encadran las diferentas missions de la Defensa nacionala.

B/ Dorsièr 2: Lo percors de ciutadenetat universal

Lo servici militar es estat suspendut per la lei del 28 d'octòbre de 1997. Se pòt tornar metre a tot moment. Es remplaçat pel percors de ciutadenetat, que compren tres estapas obligatòrias:
l'ensenhament de la Defensa a l'escòla, lo recensament obligatòri e la jornada de Defensa e Ciutadenetat. Aquela formacion permet als joves ciutadans de descobrir lo marchament de las fòrças armadas, e a mai d'integrar las fòrças o de participar a un servici civil volontari.

IV/ Vocabulari:

Anticipar
S'adaptar per avança a çò que va arribar.
Dissuadir
Estrategia que consistís a descoratjar un enemic de nòire per cranha de represalhas.
Prevenir
Prene mesuras qu'an per tòca d'evitar l'aparicion o l'agravacion d'una crisi.
Conscripcion
Recrutament dels joves que son arribats a l'atge arrestat per la lei pel servici militar.
OTAN
Organizacion del Tractat de l'Atlantic Nòrd: creada en 1949 dins lo contèxt de la guèrra freja, aquela organizacion militara que recampa los Estats-Units e los païses de l'Euròpa de l'Oest.
PESD
Politica Europèa de Seguretat e de Defensa: partida defensiva de l'Union Europèa, mesa en plaça dempuèi 1998.
Seguretat Civila
Proteccion dels civils contra los dangièrs ligats a conflictes o riscas màgers.

---