Ficha de Mercutio

Cossi fonccionan los regimis totalitars

Lo totaliarisme, une terme emplegat pel primier cop pels fascites italians dins la annadas 1920, se definis come un sistem politic que placa al primier plan le collectiu al detriment de l'individu.

Los regimis totalitars s'apuejan sus l'exercici de la terror. Tot individu que dintras pas dins lo project totalitar del regimi es a eliminar. Alara de grops entier de populacions son desinhadas d'avança come nuisibles sus criters socials, racials, sexuals, o politics. En URSS, la terror tomba sus una granda partida de la populacion, paisans, ancians partisans de Lenine o personas jujada "socialament nuisible". En Alemanha la terror se dobla d'un vision eugeniste (intervencion sur patrimoni genetic de l'especia umana) de la racia alemanda et d'un antisemitisme exacerbat.

Las demarchas per arrivar al totalitarisme
- La democracia vist come un regimi faible et messorguier
- un partit unenc (faciste, nazi o comunist)
- una polica repressiva (Camisas brunas -Italia-,Gestapo -Alemanha-, Guepeo - URSS-)
- una propaganda omnipresenta
- La negacion de las libertadas individualas
- La susveilhanca dels estajants omnipresenta
- La repression


1/ L'URSS sous Staline
Aprèp lo regimi comunist de Lenine e aprèp sa mort Staline s'impausa ( elimina totes sos rivals don Trotski)
Staline s'engaga dins la via del socialisme en privilegian l'industria al detriment de l'agricultura
L'Etat prend lo control de tota l'economia : collecivisacion de las campanhas per la forca
et planifica rapidament l'industrializacion.
Los que resiston son arrestat et deportat (1,8 milions de paisans). Parlam de "dékoulakisation". Aquesta desorganisacion de l'agricultura provoca une famina ( 6 milions de victimas).
En 1933, 80% de las exploitations son collectivisadas. Facia als faible rendament, Staline concèda un lopin de terra als paisans. L'industrialisacion es accelerada. De paisans son mandat dins las usinas e de grands chantiers son lancats. Per adestrar los objectius, los obriers son encorajats e onoram lo "stakhanovisme". En 1940, l'URSS devent la tresena potenca industriala a pres del sacrifice de l'agricultura, dels bens de consomacion e del ben-esser de la populacion.

A la dictatura del partit succeda la dictatura d'un sol ome.

La terror fa de milions de victimas e fragilisa l'aparelh del parti et de l'Estat.

• * Bilan : L'URSS s'es industrialisada mas de maniera inegala. L'agricultura es sacrifiada, la populacion es estada desplacada cap las vilas e la societat es entièrament controlada. L'eliminacion dels ancians caps e cadres a aflaquit l'administracion e l'armada a la velha de la Segonda Guerra Mondiala.

---

2/ Lo fachism e l nazisme : Un contexte favorable a la conquesta del poder en situacion de crisa

> En Italia. Mussolini vol rassegurar l'Italia en proposant un Estat fort, garant de la proprietat privada facia a la menaca bolchevic (URSS). A lo sostenc dels borgeses.
En 1921, de candidats fachistes dintran al Parlament e en 1922, Mussolini reclama lo poder al rei Victor-Emmanuel III. Obtent la majoritat absoluda a las eleccions d'abrial 1924 en creant un climat de violenca per les Camisas Negres. Mussolini durcit sa dictatura aprèp la montada de l'oposicion. En 1925-26, las leis fachistas abolissan la democracia. Los oposants son percaçats et deportats a las isclas Lipari.

3/ L'Alemanha nazia
En Alemanha Hitler es devengut cancelier lo 27 febrier 1933. L'incendit del Reichstag, mes al comte dels comunistes, servis de pretexte a l'interdiccion del Parti comuniste e a la suspension de las libertadas individualas. Los nazis obtenon 44% de las vos a las eleccions e Hitler se fat votar los plens poders. Los partits politics, los sindicats son interdits ; los oposants son mandats dins des camps de concentracion ; los SA de Röhm, ala esquera del Partit nazi, son eliminats per los SS lors de la Nech dels longs cotels lo 30 junh 1934. Hitler e sos compaires prenont lo controle de l'Estat e lo 2 d'agost 1934, a la mort d'Hindenburg, Hitler se fat proclamar president del Reich (decision votada a 90% per les Alemands)
L'ideologia repausa sus " Ein Volk, ein Reich, ein Führer ".
Ein Volk : Pretendut de la superioritat de la racia ariana / antisemitisme : Los Josius son persecutats (ghettos)
Ein Reich : Hitler vol reunir l'Alemanhe totas las populacions de langua e de sang alemand. Vol tamben estesar lo territori cap l'est
Ein Führer : un sol cap dispausa de toutes los poders. Los fonccionaires e los millitaris devont prestar serment de fidelitat al Führer e la populacion deu obeissanca.

Lo dirigisme economic : L'Alemanha lanca una politica de grands travalhs (construccion d'aupistas, de lotjaments socials), torna mettre en rota l'industria d'armament en 1933. Causis come l'Itlia "l'autarcie"

L'embrigadament de la populacion
En Italia. L'Estat fachist lanca unaapolitica natalista. La populacion es susvelhada e somesa a la propaganda. Es encadrada per de organisacions dependentas del Partit fachist de son mai jove age dins lo cadre dels lesers e del travalh.

En Alemanha. L'adesion al partit nazi augmenta fortament entre 1933 e 1939 : de 850 000 a 5, 3 milions de membres. Enfants e joves son embrigadats per l'escola, los lesers e l'esport. La propaganda menada par Goebbels es omnipresenta. Facia a la supression de las libertadas, dels intellectuals, dels scientifics josius o non partissan l'Alemanhe.


CONCLUSION :
L'URSS, l'Italia e l'Alemanha adoptan de regimis que se ressemblan en de nombroses punts. Aquestes regimis s'impausan per via legala e devenon per la seguida totalitars en suprimi touta oposicion e en encadra la populacion.Bailetjon tamben l'economia e balhan sovent la prioritat a l'industria. Lo poder es a las mans d'un sol partit e meteis d'un sol ome que deven lo "leader" incontestat del pais. Hitler saura alara rassemblar las folas e entrainar son pais dins la guerra.

Sources : Lelivrescolaire, site: Le cartable de M.Orain, Keep school, Wikipedia

---