Rescontre amb Daniel, director de l’establiment



1/ Organisacion pedagogica


170 collegians
2 classas de cada nivèl
1 CPE, 1 ajunta e un susvelhant
18 professors (8 professors referents)
1 responsabla de CDI
1 comptabla
1 ajunta
1 secretaria

En esperar la contractualisacion d’una segonda classa de 4ena, i aguèt la volontat de crear una classa de 4ena completament associativa amb un program especial : 2 còps mai d’oras de tecno, mai d’estagis en entrepresa, trabalh apregondit cap a l’orientacion, …)
Per integrar aquela classa especiala, los parents del collegian devon acceptar lo projècte e signar una autorizacion per que lor enfant siá inscrich dins aquela classa.
Aprèp contratualisacion de la segonda classa de 4ena, i aguèt una desreparticion dels collegians entre las doas classas per las equilibrar. Sonan aquelas classas de classas « eterogeneás-equilibradas ».

Per far una desreparticion equilibrada entre doas classas, existís una grasilha fondada sus diferents critèris : sèxe, demanda de lenga o pas, escolan motor o pas, escolan seriós, PAI, escolans vesinatge positiu o negatiu,…).
Aquela grasilha servís tanben per las classas de 6ena en relacion amb los regents de l’escòla cap als critèris.


Dintrada
Per las 6enas, 2 jorns de classa de « descobèrta mutuala » per se coneisser e començar a trabalhar suls contes per exemple.
Mesa en plaça de la nocion de « vesin ideal » per ne sortir los pilars de la vida de classa. Partís de l’individu per anar fins al collègi.


Demanda d’un enfant de l’endefòra
Lo director demanda a reçaupre los parents e l’enfant per se far un avís. Comença per discutir amb l’enfant, puèi, amb los parents. Agacha los bulletins e tot especialament las competéncias. Puèi l’enfant ven passar una jornada d’observacion.
Sovent, l’establiment refusa los collegians de 4ena e 3ena qu’an problèmas de comportament.


Collegians en dificultat
Lo director fa fòrça mèfi de pas aver tròp d’enfants en dificultat.
Cada setmana, la còla s’acampa per puntar los PAI (classador de seguit dels PAI) e escambiar sul biais de cadun de metre en plaça las aisinas en classa per ajudar los collegians concernits.


Los nivèls de comportament
La demanda de nivèl se fa cada 3 setmana.
Cada enfant a una ficha d’auto-evaluacion per li permetre de se posicionar. Cadun pòt escriure de remarcas sus la ficha del collegian.
Per reglar de còps que i a, lo problèma de communicacion entre los adultes, un acamp d’adultes foguèt mes en plaça per valider lo nivèl.
Per materialisar un nivèl, existís de cartas de color (una color per nivèl). Un nivèl pòt èsser gelat. Per contre, i a pas de presa en compte dels nivèls obtenguts a l’escòla primari.


Las fichas de seguit del collegian
N’i a pas mai de 3 per classa.
Es un contracte sonque entre lo collegian e sos professors: los parents son pas assabentats.
La ficha demòra dins lo classador de seguit de l’enfant. Lo collegian dèu anar veire cada professor sens que li siá demandat (li serà PAS demandat). Se lo fa pas d’el-meteis, l’apreciacion serà roja.
Un còp per setmana, lo collegian fa un bilanç amb son professor referent. Suslinhan amassa d’una color las remarcas positivas e d’una autra color las remarcas negativas per plan visualizar la situacion. La ficha es per una setmana e es pendent lo bilanç que la decision de la tornar metre en plaça o pas se pren.


Classador de capitada
Lo collegian garda dins aquel classador tot çò que representa una capitada per el (avaloracions capitadas mema se son pas verdas) amb una grasilha recapitulativa.


Multas
Pas de multas balhadas pendent un cors. Un mot es marcat dins lo quasèrn negre (un quasèrn per classa es a la disposicion de cadun dins la sala dels professors) e la discussion es reportada.


Nòta de la vida escolara
Se compausa de doas partidas :
- la partida « respecti » : l’enfant a 20 ponches que se perdon a mesura que respecta pas una règla
- la partida « m’investissi » : l’enfant partís de 0 e monta a mesura que s’investís dins la vida del collègi e de la classa.


Organisacion especiala dels corses de matematicas
En classa de 4ena, i a 2 professors qu’an cors al meteis moment. Al luòc de trabalhar per classa, en debuta d’an e fins a las vacanças de Totsant, fan de còlas de nivèl (son los professors que fan las còlas) e cadun pren en carga una còla.
Aprèp Totsant, cada collegian, amb l’ajuda d’una grasilha d’auto-avaloracion, pòt « causir » sa còla en fonccion de son nivèl. I a discutida amb los professors se son pas d’accòrdi amb la causida facha pel collegian.
La còlas pòdon cambiar fins a las vancaças de Nadal puèi, demóran fins a la fin de l’annada.

[exemple d’activitat per trabalhar las coordonadas en matematicas : lo jòc de la batèsta navala : d’en primièr, se joga amb de chifras positivas orizontalament e verticalament, puèi un axe es desplaçat cap al centre de la grasilha per far apareisser de chifras negativas orizontalament o verticalament, enfin, fasèm apareisser l’axe de las coordonadas abscissas-ordenadas]




2/ Organisacion institucionala


Existís 3 Conselhs de collegians :

Lo Grand Conselh qu’es lo conselh d’escolans delegats (2 per classa) que trabalha en collaboracion estrecha amb la vida escolara (referent adulte).
-> Aquel conselh a un budjècte que li es afectat en debuta d’an (mai o mens 700 euros). 2 tresorièrs se trachan d’aquel budjècte.
-> Se debana entre 12h00 e 14h00 cada dimars.
-> Sas missions :
1. Mena de projèctes inter-classa, montats en totalitat pels collegians : dorsièr, budjetisacion, objectius, …) => granda responsabilitat pels collegians.
2. Vota los nivèls de comportament. Son los delegats que trabalhan suls nivèls de comportament. Es pas una mission pels volontaris, mas la resulta d’un trabalh de totes que monta via la votz dels delegats => autonomia, investiment de cadun dins lo collègi, responsabilitat, …

Lo Conselh d’escolans delegats als bulletins
Aqueste conselh foguèt creat a la demanda dels collegians delegats que representan la classa als conselhs trimestrials, que se volián rescontrar mai regularament per discutir dels problèmas de classa. Del còp, los acamps se fan un còp per setmana, lo diluns en fin de jornada, manca per las 6enas qu’an 2 acamps per setmana.
Es compausat de 2 representents per classa e de lor professor referent (referent adulte). Cada delegat es eligit pels collegians de la classa e pòt èsser cambiat s’es pas pro investit. Lo trabalh es especialament pedagogic e en relacion amb los adultes (cap a la vida de classa, los corses, los professors, las evaluacions, gestion dels conflictes amb la dobèrtura de la « boita a planh »,…)
Totes aqueles collegians seguisson una jornada de formacion offèrta.


Lo conselh setmanièr
Los acamps se fan un còp per setmana, lo diluns en fin de jornada, manca per las 6enas qu’an 2 acamps per setmana. Son d’acamps de classa en preséncia del professor principal. Lo conselh se debana totjorn a la meteissa ora per totas las classas per permetre de far d’acamps mai grands : per nivèl, per collègi, … e far intervenir de monde de l’exterior se besonh sens desrangar los corses.
Dins aquel conselh, se fa l’eleccion dels delegats als bulletins e dels delegats pel Grand Conselh e se tracha d’informacions, de gestion de conflictes, proposicions, projèctes, … tot çò que serà montat en Grand Conselh o en Conselh dels delegats als bulletins.



Acamps del director amb los diferents servicis
Lo director rescontra los diferents servicis (self, netitge, administratiu, talhièr, …) e torna montar lor paraula. Aquí tanben, per aqueles rescontres, es pas sol : i a totjorn una segonda persona.

Concertacion dels professors (Concertacion Educativa e Pedagogica)
Cada setmana (lo dimars), los professors totes s’acampan.
Los professors referents, lo responsable del CDI, lo responsable de la vida escolara e lo director an un acamp cada diluns de ser per preparar l’òrdre del jorn de l’acamp de l’endeman.
Pendent los acamps, lo temps de paraula es limitat.
1 setmana se discutan dels projèctes, l’autra de la vida de classa (PAI, nivèls, …)


Conselh consultatiu del collègi
Es un acamp amb los parents delegats 1 còp per trimèstre (en mai dels conselhs trimestrials).




3/ Organisacion associativa


I a 12 administrats que 2 son d’ancians parents (preséncia prevista dins los estatuts) per assegurar lo relais.

I a de commissions : finanças, bens immòbles / apèls d’ofèrtas (immobilier/appels d’offres), servici talhièrs (= mantenança)

I a un trabalh bèl de mesa en conformitat per aver lo labèl eco-collègi , eco-ciutadanetat :
- per exemple cap al material (fotocopiadors, fornituras escolaras, …) en implicar los collegians
- trabalhar amb d’entrepresas respectuosas de l’environament e/o localas per redusir los transpòrt e la polucion

[Plan eco-collège : SOL]




Retorn Pagina la Prairie
Il n'y a pas de commentaire sur cette page. [Afficher commentaires/formulaire]