Leon-Cordas.info

collegi.leoncordas@laposte.net

Récits et crations autour d'un voyage en Provence



La classe de 6ème est partie à la découverte des traditions de la Provence.

Roland Pécou écrivain et poète occitan était du voyage.

Les collégiens ont ainsi écrit les textes suivants:



Luòcs e eveniments viscuts










La vila vièlha marselhesa

Lo diluns anèrem vistalhar Aigas-Mòrtas. Ne faguèrem lo torn dels barris, la tantossada traversèrem Ròse sul bac de Barcarin. S'arrestèrem a l'oppidum de San-Blasi.
Vistalhèrem lo pòrt vièlh de Marselha, que foguèt bastit 2500 ans a.
Per contra, lo castèl d'If aculhís tròp de gavians pas gents, que nos menacèron per nos far quitar lor territòri.
Nòstra-Dòna de la Garda, la Bona Maire, es subrebèla amb fòrça colors,
Marsilha, vila vièlha meravilhosa e treslusenta.
  • Estèla







La torre de Constància


La torre de Constància es estada fondada en 1242. L'ivèrn i fasiá mens de -25°C.
Èran las femnas que foguèron empresonadas aquí. Avián pas pro de noiridura.
Dormissián sus de palha. Quand ploviá, l'aiga tombava pel trauc del teulat.

Totas posquèron pas èsser sauvadas o desliuradas. D'unas i visquèron lor vida tota, d'autras i nasquèron. La màger part i demorèron fòrça longtemps. Una d'elas, Marie Beraut, èra òrba e i passèt quarante ans. Una autra, Marie Durand, es demorada coneguda, qu'ajudava las autras a resistir.

Los nenons filhas demoravan amb lor maire. Puèi èran maridadas de fòrça. Los dròlles èran balhats dins d'ostals rics coma servitors o partissián sus las galèras.

Uèi se pòt vistalhar, e l'ivèrn es mens freg. Avèm l'astre de poder causir nòstra cresença, mas se cal sovenir d'aquela epòca.

  • Oonagh








Mèfi als gavians del castèl d'If



Lo castèl d'If (1529-1533) es un monument ancian que servissiá de fortalesa e de preson. Es situat sus l'iscleta d'If, que mesura 300m de longor e 3,1 ha de superficia. Sembla suau, mas es pas lo cas.
Un guida nos expliquèt qu'a l'entorn del castèl i aviá de gavians dangeroses. D'en pertot vegèrem de panèus « MÈFI ALS GAVIANS ». Perqué ?
Tot simplament que quand dintras sus lor territòri, te menaçan en cridant, puèi, se partisses pas, se ronzan sus tu talement lèu que los veses pas venir. Pòdon venir d'en pertot. Amb lor bèc, te pòdon dubrir la clèsca. Lo menaire nos diguèt tanben que i aviá una fauna e una flòra maritima caracteristica : mèro brun, falcon pelegrin, lis dels sables, nacre bèl, eufòrbia sapineta, proserpina...

  • Simon




gabian
















Lo castèl d'If



Anèrem al castèl d'If en batèu en partir del pòrt vièlh. Sus plaça un òme nos expliquèt l'istòria del castèl. Puèi nos laissèt vistalhar solets perqué d'autras personas esperavan.
Puèi mangèrem e tornèrem jogar.
M'agradèt plan quand faguèrem çò que voliam dins lo castèl e qu'èrem liures de s'amusar solets sens loas adults.

  • Robin



chateau.jpg?









L'albèrga



Pendent la classa verda demorèrem a l'albèrga de joinessa Bois-Luzy que se trapa en naut de Marselha.
Son arquitectura èra d'estil barròc amb dos estatges. En mai, i aviá un jardin tot a l'entorn ont jogavèm abans e aprèp los repaisses. Las dròllas èran dins de cambras de 6 e los dròlles de 6 e 8. La dòna de l'albèrga èra fòrça brava. Cada ser manjavèm a sèt oras e mièja e lo matin a uèch oras, doncas nos levavèm a sèt oras. Los repaisses èran tròp salats.

Lo luòc èra fòrça agradiu, èra calm e i aviá fòrça espaci per jogar defòra.

Per prene l'autobús, nos caliá marchar sonque doas minutas. Èra aisit per se desplaçar e anar suls sits de las visitas.

Fin finala, passèrem una bona setmana a Marselha.

  • Oonagh e Lena
    • Juliette































Tèxtes liures e poesias




L'albèrga
Un còp èra un caminaire que marchava, marchava. Lispèt sus un calhau e se copèt la camba. Èra dins la nèbla.
Una dòna que passava per aquí vegèt lo caminaire colcat pel sòl.. La camba li doliá tròp per marchar e dintrar a son ostal. La dòna li prepausèt d'anar a son albèrga per se repausar abans de tornar a son ostal.
La dòna aviá talament paur que sonèt lo mètge per lo sonhar. Lo medecin li metèt un plastre per èsser un pauc mens mal per dormir o manjar. Quand lo caminaire arribèt a l'albèrga , se sentissiá melhor, demandèt lo nom de l'endrech. Li respondèt qu'èra l'albèrga de las flors. Lo ser l'òme mangèt e s'anèt colcar. L'endeman de matin, se desrevelhèt et anava encara melhor. La dòna èra partida al mercat per crompar de que manjar. Quand tornèt, lo caminaire li prepausèt de convidar mai de personas per èsser mai rica. L'endeman i aviá mai de mond. En un mes reçaupèt 267 000 euros, l'alberga èra bèla amb un restaurant amb 5 estèlas.

  • Matis



Belle vie... Belle vue.


Sur cette vue qui regorge de vie,
J'aperçois au loin « Notre-Dame de la Garde ».
En pleine nuit elle est éclairée par tous les feux de la ville de Marseille.
En plein jour elle est éclairée par les rayons du soleil.

Mais si tu regardes encore plus loin,
Tu aperçois le « Port de Marseille ».
Ce port peuplé de bateaux,
qu'ils soient pour touristes, pour la pêche,
ou des porte-avions, etc.
En pleine nuit, les voiles sont fermées,
En plein jour, les voiles sont ouvertes.

Mais si tu regardes encore, encore plus loin,
Tu aperçois « l'horizon ».
Cet horizon qui te guide tous les jours
Sans savoir où il te mène
Eh bien, cet horizon, c'est la vie.

Judith








Joan


Un còp èra un òme que se sonava Joan. Èra lo rei dels barris d'Aigas-Mòrtas. Èra un rei fòrça bèl, aviá fòrça gardas e personas a sa disposicion. Aviá pas cap de problèmas, levat qu'aviá pas cap de femna.
Demandèt a son messatgièr de mandar fòrça soldats per li menar totas las femnas del reialme. Ne rescontrèt fòrça, mas èran tròp joves o tròp vièlhas, e lo rei èra desesperat.
Decidiguèt de consultar una vesenta e aquela li diguèt de trapar una femna nomada Joana. Partiguèt per la trapar. Un còp rescontrada, la femna lo volguèt plan maridar. Lo maridatge se faguèt al castèl d'If e decidiguèron de viure aval e d'aver un enfant.

Al cap de qualques annadas, l'enfant venguèt prince e demorèt als barris amb una princessa e fòrça gardas.

E cric e crac lo conte es acabat.

  • Laurenç


Poèma sus Marselha



Marselha es una abelha Marselha es reala
Marselha es un penche Marselha la vermicèla
Marselha es una vièlha vila Marselha ma sal
Marselha es plena de sòmis Marselha la pala
Marselha paga Marselha la balancèla
Marselha la trèva Marselha l'agrasson
Marselha raia Marselha la meravilha
Marselha lo solelh Marselha la botelha
Marselha la sal Marselha en canèla
Marselha polida Marselha lo violoncèla.
Marselha la cordèla
Marselha es un sòmi
  • Estèla




Acrostichas



Meravilhosa
Admirabla
Ravissanta
Susprenenta
Ensolelhada
La granda vila
Historique
Agradiva

La granda vila meravilhosa de MARSELHA. Aquela vila admirabla, ravissenta, ensolelhada, agradiva de vistalhar.
Cette ville est historique.
  • Juliette

MARSEILLE


Mer
Ancre
Radeau
Etoile de mer
Iode
Loup de mer
Lune
En-cas
  • Leilani






Poème sur la prairie du bonheur
Bonheur de douceur,
Les pies chantent en chœur
Vive l'odeur des fleurs.
La route, coupant sur ce bonheur,
ne nous empêche pas de la traverser.
Longue vie...
Aux fourmis.

Priairie du bonheur... Je t'aime.

Si je t'aime autant, c'est parce que tu éveilles mes sens :
Cette odeur de fleur réveille ce nez,
Qui n'a pas l'occasion de se montrer,
Ces chants d'oiseaux dégourdissent ces oreilles.

Tu incarnes la sagesse, la beauté, le calme et la sérénité.

Prairie du bonheur... Je t'aime.
  • Judith


Las flors
Nòlon a mar, vanilha e manga.
Son grandas, dobèrtas e polidas.
Quand las amassam, sentissèm lor frescor.

Plantadas dins la tèrra,
Creissent a vista d'uèlh,
Las flors violetas an un perfum que vos fa somiar.

L'aiga las rend polidas. La tèrra las metamorfòsa,
Lo solelh fa espetar las colors.

Aquò son las flors de Marselha.

  • Serena


La bauma


La bauma èra sorna e mosta. Sabiái pas dempuèi quora èri aquí, ni mai ont èri, mas èri segura d'una causa : èri dins lo fangàs !
Qué m'aviá pres de far aquò, èra nèci !
Mos parents m'avián parlat dels raubaments, mas auriái pas jamai pensat que m'arribariá a ieu.
Auriái pas jamai degut acceptar de portar las crompas d'aquela dòna fins a sa veitura, se l'aviái pas fach, m'auriá pas poscut butar dins la mala e m'auriá pas enlevada.
E me trapavi aquí, a me dire çò qu'auriái pas degut far. Una pòrta se dubriguèt, vegèri enfin un pauc de lum e arribèri a la conclusion qu'èri pas dins una bauma, èri dins una preson !
La dòna de las crompas me balhèt un repais e tornèt a son afar. Lo menut èra compausat d'una ensalada de pastas e d'una poma, aviái talament talent que mangèri tot en cinc minutas. E coma èri fòrça alassada, m'endormiguèri lèu.

Es sonque l'endeman, es a dire uèi, que pòdi sortir de ma cèla. Lo solelh lusís e pòdi veire ont soi : un castèl, sus una iscla, una granda vila al luènh.
Soi al castèl d'If ! Pensavi pas que servissiá encara de preson !

Un tipe me ven veire e me ditz :
« - Avètz ganhat lo concors : I love Montecristo, lo prèmi es una vesita del castèl d'If amb una pichòta blaga. »

  • Allien



La darrièra nuèch


Las pòrtas de la glèisa se dubriguèron, lo pòble s'amassèt a l'entorn. Lo desfilat veniá de començar. D'en primièr la cavalariá, puèi los soldats a pè, enfin, lo rei, sos ministres enrodats de son escòrta personala, seguits pel demai de l'armada a pè, e per tancar una seconda seccion de cavalariá.
Lo rei (amb son air satisfach) montèt sul tròn e diguèt :
Los Romans partiguèron fa ara 850 ans. Mas un autre problèma se pausa per nosautres. Las autras ciutats son totas en aval. Amai l'estanh de Berra a mai de susfàcia. L'estanh de Porra nos pòt pas pus noirir. Anam quitar l'oppdium. Tre deman fondarem una ciutat que se sonarà San-Mitre-los-Remparts.
Qual es d'acòrdi ?
Ièu, ièu...
  • Ben aquò's nòstra darrièra nuèch a part entièra a l'oppidum !
I aguèt felicitacions, e, tres ans aprèp, las darrièras personas partissián.

  • Karla-Lina








Cronologia


















Diluns 4 d'abrial



Partiguèrem en carri als environs de nòu oras vint. Arribèrem a Aigas-Mòrtas. Faguèrem la vesita de la torre de Constància puèi percorreguèrem lo torn dels barris. Vegèrem dos bolets enfonzats dins la paret.
Faguèrem de crompas de sovenirs. Puèi mangèrem lo rechauchon.
Aprèp s'arrestèrem a l'oppidum de San-Blasi, mas èra tampat. Doncas anèrem directament a l'albèrga.
Nos installèrem dins las cambras. Puèi anèrem manjar. E nos colquèrem.

  • Yannis



Dimars 5 d'abrial


Lo dimars anèrem vistalhar lo castèl d'If. Per i anar, prenguèrem lo batèu, se sonava « Chevalier Paul ». Del batèu vesiam Marselha tota. Quand arribèrem al castèl d'If, un sénher nos parlèt de l'istòria del luòc.
Ne vaquí qualques informacions :
François Ièr faguèt bastir en 1524 una fortalesa sus l'iscla d'If fàcia a Marselha. Lo castèl venguèt legendari per sos presonièrs, reals : un rinoceròs (pintrat per Dürer), o imaginaris : lo comte de Monte-Cristo d'Alexandre Dumas (escrich en 1845).

  • Valentin


Dimècres 6 d'abrial


Dimècres de matin vistalhèrem lo musèu dels dòcks romans. Es lo sol vestigi de l'epòca servat dins son estat sus plaça.
I aviá de dolia (recipients bèls, conteneires) e d'anfòras. I aviá tanben un naviri roman perdut. Mas çò melhor foguèt lo jòc de lum qu'esclairava la sala e fasiá de rais roges.

Puèi marchèrem long del pòrt. S'arrestèrem per manjar al pè del fòrt san-Joan. Papà Omri èra aquí a vendre de bevendas, de bonbons, de cacauètas e de tè a la menta. Aviá un colomb, que sonava Yasmina, e que nos manjava dins la man. Nos agradèt fòrça.

Aprèp, vesitèrem la glèisa Major, fòrça granda e polida. Puèi se passegèrem dins la « Panier », lo mai vièlh barri de Marselha.

  • Merlin e Marwann



Dijòus 7 d'abrial



Lo matin dejunèrem, puèi prenguèrem l'autobús cap al terminús. Anèrem a l'intrada d'un pargue ont mangèrem lo rechauchon. Aprèp faguèrem un jòc ont deguèrem tancar los uèlhs fins a un endrech precís. Pendent lo « viatge » deguèrem escotar los bruches, sentir çò qu'aviam jols pès.

Aprèp escriguèrem sus las jornadas passadas a Marselha, a l'abroa de bacins ont i aviá de granhòtas. Los qu'avián produsit un bon trabalh aguèron lo drech d'anar en vila far encara qualques crompas. Tornèrem a l'albèrga per i passar la darrièra nuèch.
  • Paul



Nos passegèrem pel Panièr, en fach es lo barri mai ancian de la vila, mas èra desgradat e aviá pas mai de pinturas suls ostals.

Lo tantòst anèrem al pargue, èra fòrça polit amb peisses, flors...
Faguèrem un jòc que caliá tancar los uèlhs e se far guidar per qualqu'un. Utilizèrem los nòstres cinc senses. La persona que nos menava nos pausava questions sus l'environa coma :
-Sus qué marchas aquí ?
-Qu'es aqueste bruch ?

Puèi escriguèrem d'istòrias sus las experiéncias e vesitas de la setmana, poèmas, tèxtes liures...

  • Serena



Divendres 8 d'abrial, darrièr jorn de la classa verda


Lo darrièr matin, se levèrem a sèt oras, dejunèrem puèi faguèrem las maletas. Prenguèrem lo carri per quitar Marselha e anar en Arles al musèu camarguenc. I mangèrem lo rechauchon, d'unes aprofiechèron de s'anar passejar sul camin de descobèrta veire la nautra. Puèi anèrem tornar a Aigas-Mòrtas i manjar un glacet. E amb Yannis, Octave, Jules e Pili anèrem al burèu de tabac crompar de cigarretas falsas.
Enfin, tornèrem dins lo carri per anar a Grabèls ont fasiá fòrça, fòrça caud !!!!

  • Edward

Partença

A uèch oras e mièja, tot lo mond èra al collègi, lo bus èra roge amb LAURES escrich dessús. Partiguèrem a nòu oras del matin.
A miègjorn, s'arrestèrem a Aigas-Mòrtas amb sos barris majestuoses. Mangèrem dins la cort de la torre.

Tornar
Lo darrièr matin se desrevelhèrezm dins l'albèrga. Dejunèrem. Los qu'èran prèstes anavan defòra. Prenguèrem lo rechauchon dins la saca, e rejonhèrem lo carri, amb lo meteis menaire que per l'anar.


  • Emma










Lo Castèl d'If



A l'epòca de Francés 1er, existissiá un castèl perdut dins la mar, lo sol mejan per s'i rendre, èra de prene un batèl...
De luènh se podiá apercebre los goe-gardas qu'èran los gardians d'aquèla fortalesa !
La fortalesa èra en realitat la preson ont Francés 1er embarrèt sas quinze filhas amb lors tres servicialas.
Aquel monarca aimava tant sas filhas que las gardava per el sol. Aprèp la mòrt de sa femna que s'èra maladrechament fissat lo det amb un fusèl, lo rei decidiguèt de protegir sas filhas dels dangièrs que tuèron lor maire.
Tre que la reina moriguèt, lo rei las embarrèt una aprèp l'autra.
Aprenguèron de viure aital...
Un jorn los conselhièrs del rei intervenguèron e li diguèron:
Sénher, vòstras filhas pòdon pas pus demorar embarradas dins lo castèl, se privan de plen de causas...!
Soi lo rei, soi ieu que decidirai de la sòrt de mas filhas.
Sénher, passam un mercat, fasèm passar d'espròvas a los que vòlon. E en recompensa, lo venceire aurá la man de vòstra ainada.
E cada annada serà parièr per las seguentas.
Lo rei trantalhèt abans de respondre :
Plan, lo venceire aurá la man de ma cara ainada, serai ieu que causirai las espròvas.
Lo rei faguèt installar d'affichas dins tot lo reiaume.
TORNEG D'ESPRÒVAS,
LO VENCEIRE AURÀ LA MAN
DE LA PRINCESSA AINADA !
E AQUÒ CADA ANNADA, CAP
A QUE LAS FILHAS SIAGUÈSSON TOTAS MARIDADAS.

L'endeman, cinc pretendents se presentèron a la cort del rei, lo monarca lor expliquèt (un per un) las espròvas, lo primièr, grand, blond als uèlhs blaus, lo dosen, pichòt brun als uèlhs castanhs, lo tresen de talha mejana, ros als uèlhs clars, lo quatren gigant e albinos, lo cinquen de talha mejana, lo pel castanh e los uèlhs verds.
Un còp las explicacions del rei acabadas, los cinc concurrents anèron sul cai del pòrt ont lors barcas los esperavan.


Trenta minutas mai tard lo tres quarts del reiaume èran aquí per agachar.
Lo rei tardèt pas a balhar lo còp mandadís... Sul pic, los cinc pretendents demarrèron. A la mitat del camin, los batèls èran gaireben emplenats d'aiga, subretot lo del primièr pretendent. Arribèron a destinacion, dificilament mas i arribèron, totes levat un... Lo primièr pretendent, lo blond als uèlhs blaus, aviá enlacat. S'èra negat !!
Un còp los quatres òmes arribats sus la riva, se rendèron compte que ne mancava un.
Vegèron fòrça lèu que de goe-gardas lor viravan a l'entorn del cap. D'un còp, un dels cinc goe-gardas se ronzèt sus un dels pretendents e lo tuèt.
Los tres subrevivents partiguèron en direccion de la pòrta principala, aguèron pas granda dificultat per dintrar, vist qu'èra dobèrta.
Trapèron aquel fenomèn estranh, se mesfisavan. A la fin d'un long corredor un jove, lo ros als uèlhs clars, tirèt la ponhada de la pòrta seguenta. Mas, d'un còp, de sagetas sortiguèron de las parets, las evitèron tot bèl just. Un còp totes dintrats... un autre tir de sagetas los ataquèt, correguèron cap a la pòrta seguenta.
Èran pas pus que dos, lo ros als uèlhs clars los aviá quitat amb una sageta en plen còr.
Los dos darrièrs amics montèron cap a la torre màger ont se trapava la cambra de las filhas. L'albinos aguèt pas lo temps de dire: « OF», la primièra serviciala li faguèt lo còp del conilh.
Moriguètsul còp, lo darrièr pretendent faguèt la meteissa causa a las doas sirventas.
S'empreissèt de dintrar. Un còp la filha ainada del rei tornada jos forma umana (èra estada transformada en rit per pas la reconéisser), la demandèt en maridatge.
Respondèt de òc !!
Tornèron a Marselha en nadant, la princessa sus l'esquina del prince.
Un còp arribats abal, se maridèron dins la primièra glèisa que trapèron, Nòstra Dòna de la Garda. S'enfugiguèron totes dos, visquèron uroses a Seta e aguèron fòrça enfants...
  • Héloïse



Commentaires sur cette page