nòtas en occitan


La reforma del collègi

I/ Nòtas en partir de :
La réforme du collège en 10 points (ministère)

Introduccion / Principis grands :
inclusion de totes los escolans
continuitat escòla / collègi
evolucion de l'avaloracion
+ de manòbra pels establiments
augmentar relacions : escòla, escolans, familha
emplegar l'aisina numerica
afortir ensenhament lengas vivas
dobertura al monde, arts, eco, cultura,...

1/ Per que reformar lo collègi ?
confrontats a una granda diversitat dels escolans
inclusion de las diferéncias
mas dificultats a democratizar la capitada (enquèsta dintre de l'OCDE)
los escolans i trapan pas sa plaça

objectius :
permetre a totes los escolans de progressar
de se bastir pauc a pauc alentorn d'un projècte personal
afortir pel trabalh collectiu
desvolopar son potencial personal dins un rapòrt constructiu a l'altre

2/ Los axes màgers
agir sus totas las manetas
modificar las estructuras e los contenguts
ligar los ensenhaments al sòcle comun de coneissenças
permetre a cadun de desvolopar son potencial de competéncias en primièr las del sòcle comun

augmentar l'autonomia de las còlas pedagogicas

renovelar las practicas pedagogicas


3/ Un ensemble coërent de mesuras pedagogicas

instituir lo principi de l'escòla inclusiva
reconéisser a cadun la capacitat d'aprene e de progressar
presa en compta de l'integretat tota de l'escolan
per prene lo melhor dels ensenhaments e de sas capacitats

afortir las instàncias pedagogicas / conselh pedagogic
organisacion e coordinacion dels ensenhaments
coeréncia del seguit dels esclolans
biais de menar l'avaloracion
ligason amb escòla primària e licèu ....universitat...

  • melhorar la presa en compte del temps dins los aprendissatge
reforma dels cicles d'ensenhament
creacion del cicle 3 / Conselh escòla-collègi
presa en compta de la singularitat de cadun dins lo temps d'aquel cicle
programa coerent / sòcle comun
afortir la continuitat dels aprendissatges

s'apiejar sus la comunautat educativa
engatjament actors
rendre mai simple lo marchament del collègi per afortir la capacitat d'accion
concerta al dintre de las còlas per l'evolucion de las practicas professionalas
comunautat de trabalh per melhorar acompanhament
se trapa dins lo projècte d'establiment / lo contracte d'objectius

4/ Aver de larg d'autonomia:

partir de la realitat locala , de las ressorças disponiblas e del diagnostic pausat suls escolans
preveire de modalitats pedagogicas de diversificacion e de diferenciacion qu'ajudan a bastir los aprendissatges de cadun

aquel marchament explica l'estructuracion novèla del collègi amb tres formas d'ensenhaments obligatòris:
los ensenhaments disciplinaris comuns
los ensenhaments complementaris
AP Acompanhament Personalisat per sosténer e apregondir
EPI Ensenhaments Practics Interdisciplinaris
crosar las coneissenças
metre en òbra competéncias novèlas
marchament de projècte

La tòca d'aqueles ensenhaments es l'aquesida del sòcle comun
per diferents camin pedagogics
totjorn enrasigats dins los programas disciplinaris

Los establiments publics an recebut 3h de mai per setmana per division per aquò far.

Organizar los ensenhaments (comuns, AP, EPI)
diagnosticar los besonhs
definir las modalitats, las modular
decidir los acampaments d'escolans, mesa en plaça de grops
aplanieirar las sequéncias e las intervencions de cotria.

Definir los contenguts d'ensenhament / suls 3 ans del cicle definits al nivèl local per la còla pedagogica.

Gerir lo temps escolar
organizar al melhor la jornada e la setmana
articulacion entre los ensenhaments diferents
articulacion entre temps de classa e temps de trabalh personal fòra classa
pensar organisacion dels ensenhaments dins l'annada escolara e l'ensemble del cicle


5/ Una organisacion novèla dels ensenhaments:

Cicle 3 (classa de 6ena) : 23h ensenhaments comuns + 3h acompanhament personalisat

Cicle 4 (5ena, 4ena, 3ena) 22h d'ensenhaments comuns + 4h (AP + EPI)


I a
los ensenhaments comuns
ensenhaments complementaris
EPI
AP
Ensenhaments de complement pòdon èsser prepausats
lengas e culturas de l'Antiquitat / Lengas e culturas regionalas
1 ora en 5ena / 2 oras / 4 e 3ena
1 EPI pels LCA

Possible de modular los temps d'ensenhament mas parièr per totes los escolans e dins los limits del decret. 
dins annada
o dins lo cicle
6/ Los programas novèls e l'avaloracion:

un aprendissatge progressiu e coerent
cicle de 3ans
cal de temps de practica regulara per fixar los aprendissatges
Evitar las repeticions
mobilizar regularament los aquesits
aprigondir d'unas nocions estudiadas dins contèxtes e nivèls de dificultats diferents
Una forma novèla pels programas centrats suls aprendissatges

La prioritat als sabers fondamentals
Adaptats als enjòcs contemporanèus de la societat
Explicitan los crosaments entre los diferents ensenhaments
Intègran la dimension numerica (aisinas, algoritme e programacion)

Avalaracion tornada pensada
mesa al servici dels aprendissatges
al cap de cada periòde escolar
escala de 4 nivèls
libret escolar unenc (format numeric)

Fin del cicle 4
l'avaloracion del nivèl de mestreja del sòcle comun contribuís a l'obtencion del DNB
3 espròbas:
un oral sus un projècte menat en EPI o PE Percors (Camin) Educatiu
un escrich suls programas Fr, Ist, Geo,EC
un escrich suls programas de matematicas, fisica quimia, svt, tecnologia

7/ L'acompanhament personalisat: AP

concernís totes los nivèls
transmetre als enfants la cultura de la perseverança escolara
acompanhar un escolan es l'ajudar a pas mai aver de besonh d'ajuda
3 oras pels 6ens per clavar lo cicle
1 a 2 oras al cicle 4

cal definir los besonhs personals
explorar diferentas modalitats d'ensenhament:
mediacion entre pars
formas de paisselatge
talhièrs,
sequéncias d'acompanhament


diversificar los tipes d'agropaments d'escolans
classa
grop de besonhs
grop de competéncias

AP s'inscriu dins l'encastre general de l'acompanhament pedagogic
L'acompanhament pedagogic es pas un dispositiu irriga l'ensenhament jos mai d'unas formas:
cors tradicional
projècte interdisciplinari
EPI
AP
Es un biais d'èsser pedagogic de l'ensenhaire
prene en compte l'enfant dins son integritat d'escolan
consequéncias pedagogicas:
observar los procediments dels escolans
analisar los besonhs
emplegar diferents biaisses pedagogics per aténher un objectiu meteis
diversificar las modalitats d'ensenhament
diferenciar las situacions d'aprendissatge per téner compte dels besonhs e nivèls dels escolans

8/ Los Ensenhaments Practics Interdisciplinaris (EPI)

Los EPI permeton als escolans d'engatjar un altre rapòrt als sabers dins un temps privilegiat e dedicat al debanar de projècte.
Aprene altrament
en mobilizar competéncias d'un biais mai transversal
per apròchas concrètas
totjorn dins l'encastre dels contenguts dels ensenhaments
multiplican las situacions d'aprendissatge que permeton de melhorar la mestreja d'unas competéncias (lengas vivas , numeric,...)
Se devon clavar per una realisacion concrèta. 

L'interdisciplinaritat permet de crosar los aquesits disciplinaris e d'i balhar mai de sens. 
Permet de comprene melhor lo sens dels aprendissatges escolars. 
EPI pas en oposicion als ensenhaments comuns
EPI previlegia lo marchament de projècte
EPI permeton de metre en òbra los PE (parcours Educatifs) camins Educatius




Las uèit tematicas dels EPI

1/ Còs, santat, benèsser e seguretat
2/ Cultura e creacion artistica
3/ Transicion ecologica e desvolopament durable
4/ Informacion, comunicacion, ciutadenetat
5/ Lengas e culturas de l'Antiquitat
6/ Lengas e culturas estrangièras o se «aquò ne vira» regionala (exprimit aital))
7 Monde economic e professional
8/ Sciéncias, tecnologia e societat

9/ Prioritat a las lengas vivas:

aprendissatge de las lengas vivas (estrangièras o regionalas) e de sas culturas an una plaça màger
dins lo bastiment de la ciutadenetat
dins l'enriquiment de la personalitat
dins la dobertura al monde

Segonda lenga viva tre la classa de 5ena.
Integrar l'emplec de las lengas vivas dins los aprendissatges eles meteisses
EPI favorables

Las lengas regionalas mantengut en classa de 6ena en +
En classa de 5ena pòt èsser la segonda lenga viva. 
Al cicle 4, los escolans que seguisson un EPI sus la tematica «lenga e cultura regionala» reconductible cada annada, auràn la possibilitat de seguir un ensenhament de complement dins sa lenga regionala, dins lo limit d'una ora setmanièra en clasa de 5ena e de doas oras setmanièras en classa de 4ena e 3ena.












10/ Los Camins Educatius (PE  Pacours Educatifs)

Lo Camin educatiu designa un ensems de contenguts coerents e progressius
d'ensenhaments que son pas solament disciplinaris
e de practicas educativas escolaras e fòra escolaras

  • alentorn d'una tematica meteissa. 

Contribuís a l'interdisciplinaritat
Balha de sens
Balha de diversitat als aprendissatges escolars
Fa ligams entre lo monde de l'escòla e lo monde

Aquel ensem permet a l'escolan de bastir d'altras competéncias ligadas a la tematica del camin.

Pren en compte la personalitat tota del ciutadan futur. 

Las classas a projècte se pòdon inscriure dins la reforma
Las classas Defensa Seguretat Globala (CDSG)
Il n'y a pas de commentaire sur cette page. [Afficher commentaires/formulaire]