Explicas Fondament


Fondament de classa

Lo rasonament simple que cal aver per caminar es  de far soscar cadun a :

Per que soi aqui ?
De que devi far ?
Quines son los mejans personals, collectius de la classa e de l’institucions, que dèvi e devèm metre en òbra per capitar ?

Aquela soscada dèu èsser de’n primièr individuala (fuèlh) puèi mesa en comun.
La mesa en comun se debana per escrich (afichas)
e se sintetiza per tablèus e una piramida finala.

Lo trabalh escrich es servat dins lo classador de marchament de classa e la piramida finala es afichada en classa.

Aquel trabalh es validat per totes / Signatura pegada e jos los uèlhs per i far referéncia tot l’an.

A aquel trabalh de fondament se dèu ligar los projèctes de classa :
Classas verdas,  Comenius1 e 2, estagis professionals, projèctes…



Ajuda per endralhar las soscadas en partir de l’experiénça de « La Prairie »

1er soscada personala :
Per escrich cadun dins son canton

De que fasèm aqui ?
Quines son mos besonhs ?
Quines son los besonhs dels altres ?
Quinas son mas espèras ?
Quinas son mas crentas ?
Çò que nos fa caminar
Çò que nos empachar de caminar





Mesa en comun amb afichas / 2 Colonas .
Recapitulatiu 1èra soscada personala

Espèras
Crentas
Passar en classa superiora
Cap a son devenir escolar
De capitar pas
Bona atituda per fin de progressar
(atentiu, participar, escotar, se concentrar…
Se daissar desturbar pels altres
Desturbar los altres
Se sentir sol
Esser vessat (déborder) de trabalh
Manténer e desvelopar sa motiviacion

Comprene e trabalhar los aprendissatges escolars novèls
De pas saupre s’organizar
Trabalhar personalament

Aver de bonas relacions als altres collegians, als adultes….


Tablèu 2 : Cossi anam far per anar cap a las nòstras espèras prioritàrias?

Passar en classa superiora
Las bonas relacions
La motivacion
S’organizar
Trabalhar
Sa volontat
Èsser “simpà” amb tot lo monde
S’entre-ajudar
Esser dubèrt
De pas èsser dins las istòrias
Propausar jòcs a totes…
Comprene çò que fasèm
Esser dubèrt a totas las disciplinas


Per la piramida :

La classa vistalhada avia causit los 3 pilars seguents :
- Esser dubèrt
- Aver un bon esperit
- S’entendre

Esser dubèrt
Aver un bon esperit
S’entrajudar
Refusar la competicion
Refusar la seleccion filhas / garçons
Pausar questions que fan caminar totes.

Ajudar qual que sia
Arrestar las disputas
Quand qualqu’un a una dificultat l’ajudar

En naut de la piramida i avia la signatura de cada collegian e marcat dins la punta de la piramida :
« Es sus cadun de nosautres que repausa cadun dels tres pilars fondadors de la classa ».

« C'est sur chacun de nous que repose les 3 piliers fondateurs de la classe.

Son los collegians qu’escrivon sus las afichas recapitulativas e que tornan copiar amb aplicacion las afichas que demòran pegadas en classa.

Aquel afichatge servirà de referéncia l’an tot e a totes


Las aisinas vistas a La Prairie

Tablèu de marchament de classa :
paisselatge
passatge cantina
plan de classa
mestièrs (responsabilitats partejadas)
tièra dels collegians passats al tablèu
calendièr dels acamps e altres


Tablèu : L’entrajuda
Collegians ressorgas dins lo temps de classa o d’estudi: postit jaune
Collegians ressorgas pels absents e per matèiras (postit ròse)
Collegians que demandan ajuda postit irange

Tablèu « Per caminar »
Doas colonas ont los colegians pòdon venir pegar un postit amb sas idèas e son nom .
Colona 1 : Çò que nos fa caminar
Colona 2 : Çò que nos empachar de caminar


Classador de marchament de la classa :

-Una partida :
seguit del trabalh d’ostal pas fach (matèira e data)
leiçons pas apresas (matèira e data)
material desoblidat
biais d’èsser en classa incorrèct
sortida als comuns

-Los « contractes de trabalh o de comportament » botats en plaça
Ont totes los professors pòdon marcar sas remarcas
  • tablèu a doas dintradas : nom collegians e dins l’altre
ponctualita, comportament, avers os afars, trabalh ostal, biais d’èsser en classa, èsser actiu, pausar question,



-Plan de classa

-lo trabalh de fondament de classa.

-Seguit dels projèctes de l’an

-calendièr

-PAI e PPS

-Lo fuèlh de servici / mestièrs