Bonjorn parents
Vaqui çò que se debanèt lèu presentat dins l'establiment e dins la classa al periòde 3.
Licèu e Collègi en general :
(Vida escolara / jorn e nuèch)
lo licèu
- apresta una jornada alentorn de l'Euròpa e farà aprofitar los collegians per d'intervencions
- aculhiguèt los 3ens qu'èra pas en estagi en entrepresa
- participèt amb la 3ena a debats aprèp agach d'un film "le sel de la Terre" amb lo sosten de l'associacion Unicité.
- encadra los talhièrs amb Radio Lengadoc, doberts als collegians.
- fan una correspondéncia amb lo Burkina Faso
- apresta amb los collegians una "paret de las capitadas". Es un projècte comun per fin de mostrar als altres collegians ço que se fa dins l'establiment.
- Liceans aprestan sesilhas en matematicas e las presentan en 3ena e 4ena.
lo collègi
- Avèm lançada l'operacion "Silenci legissèm": cada jorn totas las classas s'arrestan per legir un 1/4 oras.
- Una maire de collegian, professora venguèt presentar un dimècres als professors "la coërencia cardiaca", 5mn presas per se calmejar. D'unes professors l'experimentan en classa amb los collegians
- Los 3ens e 4ens an aculhit d'estudiants americans al collègi
- Los 3ens an passat un oral blanc del brevet: presentèron per la màger part los estagis professionals de l'annada de 4ena. O faguèron davant los altres collegians e una jurada de dos professors.
- Los 3ens fan una correspondéncia video amb un collègi catalan de Barcelona.
- Los 5ens menan un projècte alentorn dels aucèls amb d'intervencions de la LPO. Pausan nisadors e manjadoiras dins l'establiment.
- S'apresta Carnaval dins totas las classas en mesclar los nivèls e en prene los volontaris amb las intervencions del grop Grail'oli.
- I aguèt dins totas las classas 2 estagiaris professors (un d'APRENE) que venguèron per espiar mas tanben per far coma en tecnologia o en FDL
Vida escolara
Trabalh alentorn de la proteccion de la natura e d'estalbiar lo papièr.
Talhièr: Quant de fuèlhas de papièr, podèm far amb un arbre ?
Classa:
Matèrias :
(pels professors que o completèron)
Musica Descobèrta de musicas africanas :
Occitan per las 3 classas
trabalh suls temps del passat, mai que mai sul preterit.
esquèma narratiu del conte.
trabalh a l'entorn de carnaval
Anglés
Las 3 6enas A ,B C
Je sais suggérer des activités avec let' s et what about ,je sais faire des recommandations,je sais utiliser can ,lexique de la maison,l heure ,je peux inventer un poème et l' illustrer (travail en" cola" ).Ecoute des beatles (medley.)
IGEMC 6A, B e C
Geografia : tematica : VIURE EN METROPÒLI . Amb los estudis de cas sus Paris e Sao Paulo avèm pogut comprene çò qu'es una metropòli, cossí los òmes vivon dedins, quales son lors caracteristicas, lors activitats... Avèm comparat metropòli d'un país ric e metropòli d'un país en desvelopament. Avèm tanben soscat a la vila de deman amb coma exemple Songdo, una smart city de Corèa del Sud. Quinas escomesas, cossí respondre a l'encòp als besonhs urbans dins un esperit de desvelopament durable e de lucha contra la segregacion socioespaciala ?
Tematica : DEMORAR UN ESPACI DE FEBLA DENSITAT. Estudis de cas sus un desert caud, viure en montanha nauta, en Amazonia. Qualas son las constrenchas d'aquestes mitans mas tanben lo biais de s'adaptar e los atosts que presentan ?
Trabalh de collaboracion entre las classas per aprestar la leiçon sus demorar un espaci agricòl. La 6A a estudiat l'agricultura alimentària dins l'encastre del Senegal, la 6B a aprestat un texte libre sus Victòr, conse de Mbodiene. La 6C a presentat la pampa argentina e inventat l'istòria d'un licean que descobrís aquel espaci d'agricultura intensiva. Palancas amb l'occitan, las matematicas e l'espanhòl. Aquestes trabalhs se podon veire sul paret a costat de la vida escolara.
Istòria : debuta de la tematica sus las civilisacions a l'entorn de la Mediterranèa al primièr millenari ab. J-C. Estudi dels 3 estiles de l'antiquitat grèga : estil arcaïc, classic e ellenistic. En aqueste moment trabalh de collaboracion. La 6A se carga de presentar l'estil arcaïc, la 6B l'estil classic e la 6C l'estil ellenistic. Palancas amb las arts plastics : los collegians trabalharán sus lor interpretacion contemporana d'aqueles estiles.
Al nivèl metodologic : trabalh sus la metodologia d'un estudi de cas en geografia, trabalhar en autonomia o per còla, trabalh de colaboracion amb las altras classas, la descripcion d'un paisatge en geografia, cossí faire un crocadís, realizar un expausat e fargar una mapa d'èime, presentar una òbra d'art. Rampèl tanben de la metodologia per aprestar las avaloracions amb ajudas per faire trabalhar la memòria visuala, auditiva o kinestesica.
Rampèl : los collegians pòdon tornar trapar las leiçons sul quasèrn de texte e sul Wiki collegian. Sus aquel Wiki son tanben proposats exercicis, ressorgas per aprigondir los corses...
F d L 6A, B e C
Trabalh sus las lengas romanas : presentacion generala amb l'arbre d'aquela familha, trabalh sul nom de "roman", qualas son las lengas romanas... Trabalh sus lors caracteristicas linguisticas, palancas entre elas. Presentacion del vocabulari de basa de la FDL. Puèi estudi mai particulara de mantunas lengas amb palancas : occitan, catalan, latin, espanhòl, francès e italian. Participacion al paret de las lengas dins lo corredor.
Sciéncias 6ena A B e C
Fins al 22 de genièr (partença de Francesa per Maraussan a temps plen) trabalh sus la nocion d'energia.
a partir del 23 de genièr (los dimars SVT amb Elisabeth Blanc)
Diversitat e unitat dels èssers vius :
a) Diversitat de las espècias estudi de la biodiversitat del litoral, ecosystema marin
debuta de : b) Diversitat e semblança : caractèrs e ligam de parentat
Matematicas 6 ena A, B e C.
Trabalh sus tres cors diferent pendent aquela periòde : los angles, las fraccions e la proporcionalitat.
Avaloracions sus los angles e las fraccions.
Debanat d'una sesilha :
Cors vist en classa, escrich al tablèu, de copiar suls casèrns pels escolans (amb un cors pre-enplenat per los qu'an de dificultats d'escritura). Exemples e explicacions balhats pendent aquel cors.
Lo cors escrich es de tornar legir per los dròles per lo còp venent (Es demandat aqui de legir, de comprener, de demendar d'ajuda a l'ostal se es possible o de tornar en classa lo cors venent amb de questions sul cors).
Responsas a las questions sul cors.
Debuta dels exercices. En binòmi, on se pòdon entrajudar. Se besonh pòdon anar veire un autre binòmi per s'explicar, puèi se i arivon totjorn pas venon veire lo professor. Los exercices pas fach en classa, son de faire a l'ostal pel cors d'aprep.
Mesa en plaça d'un fuèlh de seguit (pegada o recatada a la fin del casèrn), ont a cada fin de cors l'escolan dèu notar çò qu'a fach en classa, puèi tamben a l'ostal çò que faguèt pel cors venent.
Lo cors d'aprep debuta per la correccion dels exercices, al tablèu o a l'oral.
Puèi on continua amb d'autres exercices.
Totjorn parrièr, los exercices pas fachs en classa son d'acabar a l'ostal.
Un còp totes los exercices consernent lo cors vists e corigits, una avaloracion es prevista e passada.
Correccion de l'avaloracion (a la fin del casèrn).
Puèi debuta del cors seguent.
Trabalh suls Angles :
- Identificacion d'angles
- Natura d'un angle
- Calculs d'angles
- Mesura d'un angle
- Traçat d'angles
- Construccions d'angles
- Rampèl cap a la bissectrizt
Trabalh sus las fraccions :
- Fraccion e partage
- Nombre fraccion
- Reperage sus una semi-dreita
- Comparason e recaptament de fraccions o nombres decimals
- Descompausicion
- Fraccions decimalas
- Fraccions decimalas e nombres decimals
- Escritura decimala
- Encadrament e valor approchada
Trabalh sus la proporcionalitat :
- Grandors proporcionalas o non
- Situacions de proporcionalitat
- Applicacion als percentages
