auto-avaloracion

  • Auto-avaloracion del dispositiu mes en plaça a la Calandreta
  • Condicions de l'immersion & nivèl de formacion dels regents
    • Al Congrès de Vièla, entre autres tèmas, los regents se clinèron sul sicut de las avaloracions
dels calandrons.
  • Del temps de l'escambi en plenièra, doas idèas majas faguèron consénsus :
  • Lo caractèr immersiu de las nòstras escòlas necessita, segon la logica, la mesa en
  • plaça d'una avaloracion CE1 en lenga occitana. D'autant que lo francés arriba tardièr, a la
  • mitat del cicle 2, quora las competéncias de lectura o permeton (cf. Carta de las
  • .
    • Las avaloracions devon pas metre los enfants en situacion d'escac.
  • En meteis temps, s'avisèrem qu'a l'ora d'ara, ges de sistèma permet pas d'avalorar, en amont,
lo dispositiu pedagogic mes en plaça pels regents e las còlas pedagogicas. E mai se sabèm que la
capitada dels mainatges es ligada, en bona partida, a la qualitat de l'immersion e de la pedagogia.
  • Lo contracte que nos liga a l'Educacion Nacionala porgís de fach un quadre en matèria de
programa e de dralhas (didacticas e pedagogicas) de mesa en òbra. Pasmens, al nivèl de la
regulacion de la nòstra especificitat Calandreta (cf. Carta : immersion e pedagogia), que son lo
fondament de tot aquò, manca de quadres e de lòcs. Passada la formacion a APRENE, existís pas
d'aisina reconeguda pel movement que permeta d'avalorar las practicas que nos son pròprias.
  • La meteissa acampada decidiguèt de metre sul talh la produccion d'un esplech de provar e de
melhorar plan segur. Sa tòca seriá d'ajudar las còlas pedagogicas, en ligam amb las còlas
associativas, a avalorar lo dispositiu.
  • Prepausam doncas una soscadissa segon dos nivèls : las condicions de l'immersion que
prepausam als calandrons e la formacion pedagogica dels regents.
  • Lo primièr nivèl concernís l'avaloracion de las condicions de l'immersion que prepausam
als calandrons : valent a dire la quantitat e la qualitat de l'occitan emplegat dins los diferents lòcs de
l'escòla (classa, cort, cantina, gardariá...). Aquí dessús, lo Congrès d'Agde porgiguèt un document
que foguèt pas comunicat dempuèi mas que prepausam a las escòlas de provar.
  • Lo segond nivèl concernís l'avaloracion del nivèl de formacion dels regents.
  • Quand lo Renat Laffite, al Congrès de Nimes, assolida que la practica de la pedagogia
institucionala pòt pas anar sens la formacion de contunh, se podèm benlèu pausar la question de
l'estat de la formacion dels regents de Calandreta.
  • A l'ora d'ara, l'esplech que podèm prepausar revèrta mai una presa de consciéncia, una
soscadissa, un selhon que demòra de cavar.
  • Per començar, podèm encoratjar las còlas pedagogicas de las escòlas de basa a porgir un
primièr trabalh d'auto-avaloracion cap a la formacion. Un còp madurat lo sicut, se poirà, establir
un fonccionament de còla pedagogica adaptat. Dins aqueste procediment, lo cap d'establiment
poirà aver un ròtle endralhaire.
  • Dins l'ensem dels lòcs, organismes, mejans que s'i pòt trapar una formacion podèm citar :
    • las associacions que prepausan d'estagis de formacion a la PI ;
    • la mesa en plaça per las còlas pedagogicas (a partir de 3 regents es mai pertinent)
    • d'un escambi regular (regulat?) sul sicut, per exemple, d'una lectura seguida
    • d'obratges de pedagogia institucionala o a prepaus de las practicas de classa ;
    • una ofèrta qu'es encara de crear al nivèl del CFPO.

Alpha male a dieing breed?
Alphabetising people
Actions vs words in love
To be taken
Loveawake saved our marriage from doom
The Language of Sex is Male
How can I be sure that she wants to be taken in hand?
Printwhatyoulike Loveawake
Sexual Attraction + Compatibility = Nothing?

Polywork Loveawake

  • Ficha d’auto-avaloracion
  • de las practicas e de las condicions de l’immersion
  • mesas en plaça per las còlas associativa e pedagogica de las escòlas
    • (Agde – Congrès de 2004 – talhièr n°2 – document d’experimentar)
Aquesta ficha d’autoavaloracion es un mejan intèrne que la tòca es de far un constat respècte a las
condicions e las practicas de l’immersion per fin de las melhorar.
0> pas jamai / pas cap 1> s’es ja fach / es rar 2> de quand en quand / mai o mens
3> regularament / la màger part 4> de longa / totes
Se parla l’occitan :
-en classa pendent los moments institucionals : …
-en classa fòra los moments institucionals : …
-pendent lo temps de l’acuèlh en mairala : …
-entre lo(a) regent(a) e l’ajuda mairala : …
-al lindal de l’escòla : …
-pendent las sortidas : …
-dins la cort de recreança : …
-als comuns : …
-al moment de la gardariá : …
-a la cantina : …
-al secretariat : …
  • a la bibliotèca : …
-al CA : …
-al Conselh dels regents : …
L’escrich es en occitan :
-sus las afichas (classa, corredor, portal, secretariat) : …
-cap als libres de la bibliotèca : …
-dins lo quasèrn de ligason o dins los mandadisses a las familhas : …
La qualitat de l’escrich dins las comunicacions es verificada : …
Los regents parlan occitan :
-fòra la classa : …
-pendent los moments institucionals : …
-amb los parents : …
La còla pedagogica parla occitan :
-fòra la classa : …
-pendent los moments institucionals : …
-amb los parents : …
Los parents emplegan l’occitan : …
Los interveneires exteriors emplegan l’occitan : …
L’associacion quicha per recrutar de mond qu’an començat d’aprene la lenga : …
Los supòrts pedagogics son en occitan : …
Se bota de remediacions per melhorar la qualitat de l’immersion : …
  • Total 0 : ….. 1 : ….. 2 : …… 3 : …… 4 : ……
    • De dralhas per afortir l'emplec de l'occitan
  • dins la classa, la cort, la cantina, lo temps de la gardariá
    • Document eissit del talhièr «S'associar per la lenga» / Vièla 2008
  • _1-Pels calandrons
-Una règla : parlam occitan en classa.
-Responsabilizar los caps de còla.
-Metre en plaça al Conselh de classa un ponch que permetrà als calandrons d'escambiar sus lor
practica de la lenga : «Capiti de la parlar sovent, mai o mens, pas ges...».
-Far existir lo lagui cap a l'emplèc de la lenga en Conselh d'escòla.
-Far jogar la color de comportament : aver d'exigéncias cap a la practica de la lenga long de
l'acquesiment de las cenchas de comportament.
-Pensar de felicitar un calandron quand fa l'esfòrç de parlar la lenga.
-Mesa en plaça d'un paisselatge que valoriza la lenga (pòt èsser paissèl lo que pòrta la lenga)
-Conselh dels paissèls e dels paisselats (un paissèl pòt aver mai d'un paisselat) per parlar de
l'acompanhament dins la lenga.
-Escambi entre las classas de produccions, lecturas, ...
-Mesclar las classas dins las còlas de cantina e responsabilizar los «bèlses» cap a l'emplèc de
l'occitan.
-Mesa en plaça de jòcs que van butar los mainatges a parlar occitan entre eles.
-Afichatges en occitan.
-Formar lo personal (cf. segonda partida)
_2- Per l'ajuda mairala, los animators CLAE, personas de recapte...
1)Tre lo recrutament de las personas :
  • missionar un(a) referent(a) demèst lo CA de l'escòla qu'assegurarà un ligam fòrt amb los
  • organismes formators (CFPO, IEO locals,...) ;
  • aver una exigéncia bèla cap a las competéncias en occitan ;
  • assabentar los candidats que la formacion serà regulara e obligatòria,
  • parlar de la possibilitat de trapar un trabalh mercé l'occitan (JURADA, CFPO, ASEM, ... )
  • en s'apevar suls exemples que coneissèm dins l'istòria del moviment Calandreta.
2)Implicar mainatges e regents lo temps dels primièrs passes dels novèls.
3)Implicar las personas novèlas dins la vida de l'escòla : observacion activa (presa de nòtas, recèrca
dins lo lexic, consultacion dels manuals de grammatica e de conjugason...) e participacion a las
institucions (una règla : parla occitan)
4)Autoformacion amb l'ajuda de l'associatiu(va) referent(a) : una ora per setmana al mens, tan que
fa mestièr, consacrada a l'aprendissatge de l'occitan pel biais dels libres, CD, sitis en linha,
entraïnament a la prononciacion mercé los logicials d'enregistrament audio.
5)Las implicar dins la programacion d'activitats onte «escotar/legir/parlar occitan» fa partida dels
objectius.