Wiki3collegi : AcampColl1julh15

======1 de julh a Tolosa======
Acamp dels tres Collègis Calandreta
Tolosa, lo 1èr de julhet de 2015

Presents : Julien Bayssac, Maire-Eve Thabaut, Régine Marque, Sophie Paparel, Benoît Larradet, Amaia Cormier, Lionèl Dupuy, Pascale Hustet, Marie-Fernande Marquette, Delphine Furnari, Marie Borau, Françoise Junod, Laurent Thomas, Patric Albert, Maria-Pèire Vernières.
Desencusats : Mirelha Dedieu (directritz Collègi Tolzan), Pili (L. Còrdas).

10h15 : Torn de taula, presentacions, « Qué de nòu ? »
10h40 : Cossí s’organizan los Collègis per la dintrada ?
1 : Collègi Leon Còrdas, Montpelhièr :
Efectiu passa lo centenat
4 classas jos contracte
4h/setmana espanhòl, 2h/setmana inglés d’oras associativas.
Dotacion orària 154h/setmana (la dotacion orària estent foncion dels efectius).
 => 6 còlas, gropes. La 6° es doblada tan coma la 5°. Vintenat de 4° e vintenat de 3°. 11 professors. D’oras suplementàrias que poguèron passar en oras d’ensenhament.
Sesilhas de 45minutas. 15mn de diferencial ente los corses que permeton de prene las oras pels professors.
Animacion : 4 animators : 2tps plens, que 1 fa ligam amb l’internat. 1animatritz se carga de prene e tornar los collegians que venon de luènh a la gara. De longa son 2. Per l’internat, 2 animators de 18h=> mièjanuèch + 2 animators de mièjanuèch fins a 8h30. Lo temps del manjar, son 4.
Dificultat financiara bèla, cal licenciar lo personal de recapte, serà pres en carga pels parents, profs e animators.
Lo primièr trabalh prioritari serà d’aculhir los collegians que jamai foguèron pas calandrons ! Sus 31 6°, i aurà 11 novelaris, es a dire un ters ! I aurà l’organizacion d’un aprendissatge de l’oc per eles, que seràn tirats del grop per qualques oras per aquò.
Los calandrons que se marcan al Collègi son plan sovent los calandrons en dificultat en cicle 3... Los calandrons que marchan plan partisson dins lo public...
Dotacion de 3 oras UNSS, 1h de corala, 18h de CDI (1/2tps).
1 dimècres de matin d’amassada de còla cada 15jorns.
Deficit de -50 000€.
Idèa del projècte de licèu calandreta bravament pivelaire e motivant pel moment !
Investiment benevolat de las familhas important : recapte, entretenh, etc...

2 : Collègi de Gasconha, Pau
128 oras dotacion. Totas dotacion rectoralas, pas d’oras associativas.
Efectiu de 42 al total : 13 6°, 11 5°, 6 4° e 12 3°. Projècte de júnher las 4°+5° per Familhas de lenga, educ music e arts, amb las 3° per l’espòrt collectiu., per experimentar activitats interdisciplinàrias e internivèl,
12 professors. Formalizacion dels tempses interdisciplinaris amb 2 professors.
Abandon del latin, e limpar las oras del latin per far Fam de Lengas.
Emplegs del temps cargat, tot dimècres matin. Pas d’oras d’estudi. 30h30 de cors/setmana. Damanda de parents per passar a 4 jorns... es impossible. Tan que las oras seràn tan grandas, pas possible.
Inglés e espanhòl a paritat orària tre la 6°. 
100% de las 3° demandan una 2nda europenca.
Mai de 20% dels collegians qu’an un perfil particular : naut potencials, o dificultats.
Sesilhas de 50mn.
En espòrt en 6°, especialitat de far danças tradicionalas.
Per trandisciplinaritat, 3 gropes de 14 collegians internevèls mesclats, amb 2 professors per còlas.
Equipa educ e vida escolara : pas de cantina (lo licèu n’ofrís lo servici) 1 prof al CDI. La volontat associativa es d’implicar los professors a la vida escolara. Los prof qu’an pas de pòste complet pòdon completar sus d’oras asso de vida escolara.
Regina contunha un an de mai, que fin finala lo recrutament de son remplaçant se pachèt pas.
9 professors. Benaset pren la retirada en genièr. Los autres professors se despartiràn sas oras. Volontat d’aver un max de temps complet per ligar la còla e èsser present al collègi tota la setmana de longa.
Amassada setmanièira de l’equipa. Dimars entre miègjorn e 2.
Pichona crisi dels associatius... equipa asso de 3, en burèu...
Budgècte global 1200/1800€ per an pel CDI. Dons de libres pels parents, Cap’Òc, etc...

3 : Collègi del País Tolzan

Desencusam nòstra directritz Mirelha Dedieu, regenta a la calandreta de Garoneta de Tolosa, que pòt pas èsser aicí amb nautres per subrecarga de trabalh a son escòla. N’aprofiecham per la mercejar de l’ajuda màger que nos porgiguèt dempuèi la creacion del collègi, e que nos porgís de longa, benevolament !
Pas que 2 prof que demòran d’ongan per l’an que ven : M.Eve e Maria-P., que i èran a la creacion. => Recrutament bèl per la dintrada. Pel moment, manca 1 prof d’inglés, 1 prof d’Ist-Geo.
Associatius extràs, motivats, eficaces, bravament ajudaires per la còla pedà. 
Volontat de montar un CDI per l’an que ven. Qual a d’idèas peraver de libres a mendre còst ? Ofrits ?...
Projècte de demandar l’abilitacion per poder aculhir un SVE (servici de volontariat europenc).
Trabalham al mai possible en interdisciplinaritat. Cada periòde, organizam una « setmana extraordinària » sus une tematica causida per la còla peda o pels collegians. Per ex : Las mapas. Lo cinemà, la BD, Musica... Cada professor declina lo tèma en l’estudiar pel viston de sa disciplina per tal que l’estudi ne siá lo pus larg possible en tot crosar e cavar las diferentas entradas possiblas.
Trabalh en pedagogia de projècte ont las disciplinas se crosan antaben.
Trabalh de las aisinas de las lengas en « comparason de las lengas », matèira sagetada aital sus l’emplec del temps.Los faches de lenga i son trabalhats en comparar de que n’es per cada lenga del collègi (occitan, francés,castelhan, inglés, en i apondre d’autras lengas que son pertinentas per rapòrt als faches particulars estudiats...)
Foguèrem inspectats lo 9 de junh. (Marie-Eve (cors de SVT) e Maria-Pèire (talhièr de compa lengas)) Inspeccion per verificar qu’èrem plan dins lo respècte del sòcle comun e en conformitat amb la lei. Inspeccion realizada per l’IPR d’occitan Daidièr Agar + 1 inspector de francés. Resson plan positiu !
A la dintrada 2015 aurem una professora catalana de Gerona que farà EPS en catalan + castelhan. A una experiéncia de trabalh en collègi multilenga de pedagogia novèla, pedagogia de projècte.

4 : 13h30. Botigas : 
1)Familhas de Lengas  +  2)Integracion en debuta d’annada
1)Botiga Familhas de Lengas :
Collègi de Pau : 
Los objectius, bastison d’un referencial :
Correspondéncias grafèma/fonèma dins las 4 lengas del collègi : çò comun, çò diferent, fonèmas diferents e grafèma comuns, fonèmas e grafèmas comuns, etc... diftongas e triftongas, comuns, diferents, especifics a una lenga. La règla de l’accentuacion, çò comun, o pas... 
Lo pronoms personals complements
L’emplec dels pronoms personals
Presentar l’utilitat de la gramatica.
La forma enfatica en occitan
Los vèrbs de sens diferent : cercar/quèrrer. Lo sistèma de pensada darrièr los mots, la cultura que i es dejós.
Expressions idiomaticas
Emplec de la negacion
Los tempses del passat
Onomatopèas e mimologismes

=> Damanda de la professora d’inglés de Pau cap a una correspondéncia amb una autra classa d’inglés de collègi.
Montpelhièr :
Gropes mesclats ; 1h30 chinés, occitan afortit latin e Familhas de Lengas. Complicat, qu’èra lo divendres la darnièiras ora... La còla se degalhèt... 
Correspondéncia amb una classa de primari en Corsega. Mas complicat, fòrça espèra per aver responsa...
L’animatritz que se cargava del trabalh en F. de L. se cargava tanben de menar los collegians al trin... Los collegians aimavan, mas dins lo concrècte èra complicat.
L’organizacion es a cambia, que i a un grop de mai per l’an que ven, es a se tornar bastir.
Un professor anava intervenir dins de classas de primari per trabalhar F. de L. La dificultat es de sortir dins las escòlas AMB los collegians per intevenir dins las classas.
L’an que ven, embaucham un professor d’origina sèrba, que parla 11 lengas. Farà prof d’occitan.
Idèa de dròp bòx (Julien se n’ocupa, lo superman !...) ont se poirà metre a posita las preparacions, los supòrts de trabalh, etc... per mutualizar las aisinas :  loscollegis@hotmail.fr   lo mot de passa serà « superman ».
Tolosa :
Los contenguts del programa de francés nomenats ortografia, gramatica e conjugason son sistematicament trabalhats d’un biais comparatiu entre occitan, francés, castelhan e inglés, latin. De còps d’autras lengas intervenon s’es pertinent per l’analisi.
Los faches de lenga i son espepissats e identificats e definits segon las lengas per contrastivitat.
Talhièrs familhas de lengas, en descobèrta ligadas als punts del programa de las diferentas disciplinas. En 6°, pel trabalh sus l’Odissèa de Homère, descobèrta del grèc ancian. Pel trabalh suls Metamorfòsis d’Ovide, trabalh sul latin. En 5°, pel trabalh sul roman de Reinart, descobèrta del francés roman. Etc...
Trabalh en occitan cap a l’interdialectalitat.
Projècte de bastir una aisina per teorizar nòstra practica, fargar un recuèlh d’aisinas de compa-lengas. En collaboracion amb de professoras de l’ESP de Tolosa e amb una doctoranta en linguistica de l’univerdsitat Joan Jaurès-Lo Miralh de Tolosa.

2) Botiga Integracion

La problematica pausada èra d'aculhir collegians de mai d'unas Calandretas e de s'aparar de problèmas d'assecutament entre mainatges.
L'esper de Pau èra de fargar d’accions collectivas, cooperativas per balhar una mena de solidaritat.
Los jòcs cooperatius : collègi de Tolosa creacion d'un jòc.
Directament pel mèl seràn mandats. 
Mpl : experiéncias divèrsas
classa de descobèrta en debuta d'an sus un batèu ont es necite de collaborar
experiéncia d'intervencion d'un adulte de cap a la non-violéncia / mediacion
experiéncia de la multa roja (sanccion aténher a la persona) Los dròlles venguèron al collègi per far una produccion en ligam a la bestiesa e aital bastiguèron una mòstra presentada a la classa e pegada pels corredors del collègi. 
Los fondaments de classa (experiéncia tirada de la Prairie)
Explicas seràn pausadas per Patric / 
Es un ritual : la dintrada dins la classa per ongan
Respondon a la question : De que fau aquí ongan ?
Cal pensar a ritualizar l'arribada de novèl dins l'an e donc de tornar legir los fondaments de classa en conselh. 
L'emplec del telefonet :
forabandit a Pau
A Montpelhièr i a un temps dubèrt : entre miègjorn e doas e lo ser per totes e defòra
Collegians amb nivèls de comportament naut que pòdon emplegar al dintre del collègi
Sortida del collègi :
A Pau pòdon sortir se i a pas de cors en fin de jornada amb autorisacion dels parents.
A Montpelhièr los oraris bolegan pas de 8H30 a 17H10 a mai se un professor es pas aquí.
Integracion : 
Montpelhièr
Emplegar lo paisselatge en classa de 6ena / occitan e pels novèls
D'ambassadors qu'aculhisson los novèls a la pòrtas dobèrtas e los novèls que venon vistalhar o en jornada d'integracion.
Pau: per qué pas organizar las jornadas esportivas en debuta d'an ?
Pels 6ens, seriá de far una jornada ont los collegians son actors e devon collaborar.  
Una problematica comuna: vesèm la dificultat de «copar» las còlas d'enfants qu'arriban d'una escòla meteissa.
Parlam tanben de las cenchas de comportament (Pau) e de las multas (Mpl).
Parlam de las «retengudas»: experiéncia sens capitada a Pau l'an passat.
Parlam dels dimècres ont venon per trabalhar e tornar far de trabalhs pas faches.
L'assecutament cossí far?
1/ La paraula: permetre al jove de parlar e de trobar lo luòc plans segur en Conselh de classa de far un conselh excepcional mas es pas totjorn aisit que los adolescents capiten de prene la paraula, alara encoratjam los dròlles d'anar dins un autre luòc, direccion, vida escolara, o personas. Aprèp es de capitar de o tornar dins lo Conselh.
2/de pausar la sanccion. 
3/ La formacion: lo trabalh pedagogic amb accions educativas, talhièrs, ......

5 : 14h. Intervencion de Miriam Bras associativa del Collègi del País Tolzan, federacion miègjorn pirenèus
Cossí formar los professors de collègi ?
Nos caldriá poder dire als professors que recrutam que lor posquèssem prepausar de 
dispositius per aprene, inventar amb nautres los dispositius, en tot poder anar véser los autres collègis... 
Perqué fariam pas dintrar en A1 de mond sagetats pels collègis ? De mond polivalents 
escòla/collègi. Sembla que sièssem a anar cap an aquela direccion. Dins la formacion A1, i auriá un modul « segond gra ». Véser lo mond que dintran en A1 e que pòdon èsser interessats per anar als collègis. Dins lo contengut de la formacion a Aprene, definir de contenguts especifics al collègi.
Formacion de contunh pels professors de collègi :
* Trabalh amb G. Schreminger : los plans de trabalh en PI.
* Trabalh amb Olivièr Francomme : cooperacion... fichièrs TI ?...
* Formacion psicologia de l’adolescent.
* Mutualizacion de preparacions de cors, bastison d’una valisa comuna de supòrts.
=> e mai : Seriam en capacitat de prepausar l’an que ven 3 jorns de formacion amb Gerald Sch. A Tolosa ?

Cossí se poiriá organizar de vesitas de classa per poder observar cossí fan los 
collègas, escambi de practicas ? Desliurar de professors per que pòscan anar véser cossí se fa dins los autres collègis ? I a pas de problèma, se pòt organizar. Los dos collègis de Pau e de Montpelhièr pòdon aculhir. Pau a la costuma d’aculhir d’estagiaris, per cadun i a un prof referent. Per Tolosa, de veire a la dintrada estent que la còla es pas encara bastida.
Formacion cap a la polivaléncia, capacitat a ensenhar mantunas matèiras, amb l’occitan coma fondament dels ensenhaments.
Pels professors novelaris : presentar positivament los engatjaments que representan lo fach de trabalhar a calandreta : la Carta, polivaléncia, cooperacion, margina de libertat pel foncionar.
6 : 15h45 : Fin de jornada, CONSELH
« Cossí vas ? »
Punts retenguts e perspectivas :
amira cap a un trabalh comun en istòria. Dubertura d’un siti comun per l’istòria ont se poirà pausar de doc. Per començar, creacion de l’aisina de liura vesita
se veire mai sovent
aver poscut far l’acamp abans la fin de l’an ! Escomesa !
escambiar, parlar del tribalh...
escambiar lo foncionar de totes plan interessant
escambi interessant per tal d’armonizar l’avaloracion, las cintas, perspectivas de trabalh per l’avenidor. Moment ric.
Mesuram que las causas s’apitan, i a de mai en mai de contenguts, a mai qu’es de mai en mai interessant
Interés de partejar quitament en èsser pas professor. Es l’acamp que tròbi ma plaça mai qu’endacòm mai !
Las amassadas amb lo primari s’endralhan, aquel acamp fa avançar tanben...
Caldriá prepausar un Congrès sul tèma del collègi. Seriá una amira d’actualitat : lo perfil de prof en collègi, projèctes interdiscipl., avaloracions... Aquel acamp es lo grelh que farà florir aquel projècte !
Aimariá poder anar vesitar d’autres collègis, que los autres acamps se posquèsson far a Pau e a Mtplhièr. 
Aimariái escambiar (pels còps que venon) de causas concrèctas, se far véser los quasèrn, de projèctes...
Creacion de la dròp bòx d’escambis de produccions dels professors dels 3 collègis. Montar un wiki que Patric prepausa per escambiar, crear de ligams dròp bòx...

Fin de l’acamp a 16h

Apparence de la page AcampColl1julh15

Image de fond